1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Q''', '''q''' en minúscula és la dècima sèptima lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és '''cu'''...»
La '''Q''', '''q''' en minúscula és la dècima sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''cu'''.
== Fonètica ==
En valencià esta consonant va sempre seguida de la vocal [[u]]. Representa el so [k] davant de /e/ (''que, queixa, alqueria, banquet''...) o /i/ (''qui, quist, alquímia, quixal''...). En canvi si la seguixen les vocals [[a]] o [[o]] el dígraf '''qu''' se pronuncia /kw/ (''quant, quatre, quàntica, quòrum, aquós''...). Per a /kw/ davant de /e/ o /i/, se posa una diéresis damunt de la '''u''' (''qüestió, aqüeducte, pingüí''...). El motiu d'estes ortografies i normes és una convenció tradicional. En valencà antic a vegades s'usava el [[dígraf]] ''qu'' davant d'atres paraules (''quauall'' en conte de ''cavall'', '''patesqua'' en conte de ''patixca'').
== Ortografia ==
=== S'escriu cu ===
* En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia. Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el tercer punt.
* En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, quotidià. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
* En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Fonètica ==
En valencià esta consonant va sempre seguida de la vocal [[u]]. Representa el so [k] davant de /e/ (''que, queixa, alqueria, banquet''...) o /i/ (''qui, quist, alquímia, quixal''...). En canvi si la seguixen les vocals [[a]] o [[o]] el dígraf '''qu''' se pronuncia /kw/ (''quant, quatre, quàntica, quòrum, aquós''...). Per a /kw/ davant de /e/ o /i/, se posa una diéresis damunt de la '''u''' (''qüestió, aqüeducte, pingüí''...). El motiu d'estes ortografies i normes és una convenció tradicional. En valencà antic a vegades s'usava el [[dígraf]] ''qu'' davant d'atres paraules (''quauall'' en conte de ''cavall'', '''patesqua'' en conte de ''patixca'').
== Ortografia ==
=== S'escriu cu ===
* En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia. Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el tercer punt.
* En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, quotidià. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
* En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]