1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El dígraf '''ch''' és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''...»
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'origen d'este grup consonàntic se remunta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el so de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
== Història ==
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' en lloc de ''conec, magnífic, llac''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
També s'usa, sobretot a partir del sigle XX, per a representar el sò [ʧ] com en la paraula chiquet, excepte a final de paraule, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]]
== Fonètica ==
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan de paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig).
== Ortografia ==
=== S'escriu che ===
* En sò de [ʧ] (chic):
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
* En sò de [k] (March):
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
== Vore també==
* [[Alfabet valencià]]
* [[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
== Història ==
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' en lloc de ''conec, magnífic, llac''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
També s'usa, sobretot a partir del sigle XX, per a representar el sò [ʧ] com en la paraula chiquet, excepte a final de paraule, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]]
== Fonètica ==
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan de paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig).
== Ortografia ==
=== S'escriu che ===
* En sò de [ʧ] (chic):
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
* En sò de [k] (March):
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
== Vore també==
* [[Alfabet valencià]]
* [[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]