Canvis

La '''D''' és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''.  

La '''D''', '''d''' en minúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''.  

== Fonètica ==

== Fonètica ==

Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.

Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /ð/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.

En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart, ni s'ha de pronunciar esta de, ni s'ha de considerar vulgarisme.

En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.

Diferent és el cas de la de en atres posicions, com ara en la terminació -ador, a on la pèrdua de la de és una característica dialectal que no s'ha de reflectir en un llenguage oral estàndart, que sempre la pronunciarà, puix si be és una característica molt estesa, no és general en tot el valencià.

Diferent és el cas de la de en atres posicions, com ara en la terminació -ador, a on la pèrdua de la de és una característica dialectal que no s'ha de reflectir en un llenguage oral estàndart, que sempre la pronunciarà, puix si be és una característica molt estesa, no és general en tot el valencià.

* Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

* Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

* En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.

* En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.

* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.

* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor; reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.

== Vore també==

== Vore també==