1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''H''' és la octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El...»
La '''H''' és la octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és ''hac'', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''.
== Fonètica ==
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el so de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
== Ortografia ==
=== S'escriu hac ===
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet llatí]]
== Fonètica ==
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el so de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
== Ortografia ==
=== S'escriu hac ===
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet llatí]]