1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 21:
Llínea 21: − + − +
sense resum d'edició
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
== Història ==
== Història ==
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
== Fonètica ==
== Fonètica ==
En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic)
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic)
== Significats de la lletra L ==
== Significats de la lletra L ==