Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
38 bytes afegits ,  16:34 11 jul 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|300px|Placa en [[Xàtiva]] dedicada als [[Maulets]] per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
 
[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|300px|Placa en [[Xàtiva]] dedicada als [[Maulets]] per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].  
+
Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].  
    
== Monument de Xativa ==
 
== Monument de Xativa ==
Llínea 7: Llínea 7:  
El Monument als Maulets és l'únic monument de Xàtiva dedicat als [[maulets]] pero no l'unic en terres valencianes perque en Valéncia es troba un atre més recent. El de Xàtiva consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de [[Barcheta]], en una cara polida sobre la qual n'hi ha una inscripció que diu:  
 
El Monument als Maulets és l'únic monument de Xàtiva dedicat als [[maulets]] pero no l'unic en terres valencianes perque en Valéncia es troba un atre més recent. El de Xàtiva consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de [[Barcheta]], en una cara polida sobre la qual n'hi ha una inscripció que diu:  
   −
"''Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada en 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978''".
+
"''Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada en l'any [[1707]] per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978''".
   −
El Monument fon instalat en [[1978]] en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. En la seua inauguració, que es produï el dia despuix que es commemorara la caiguda i posterior [[incendi de Xàtiva|incendi de la ciutat]] en mans de les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el 18 de juny, acudí [[Josep Lluís Albinyana]], president del [[Consell Preautonòmic del País Valencià]] i les autoritats locals, encapçalades per [[Manuel Casesnoves Soldevila|Manuel Casesnoves]], primer alcalde democràtic.
+
El Monument fon instalat en l'any [[1978]] en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. En la seua inauguració, que es produï el dia despuix que es commemorara la caiguda i posterior [[incendi de Xàtiva|incendi de la ciutat]] en mans de les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el 18 de juny, acudí [[Josep Lluís Albinyana]], president del [[Consell Preautonòmic del País Valencià]] i les autoritats locals, encapçalades per [[Manuel Casesnoves Soldevila|Manuel Casesnoves]], primer alcalde democràtic.
   −
Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades. En [[2003]] la placa a on es llegia l'inscripció hagué de ser tallada de nou, ya que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.  
+
Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades. En l'any [[2003]] la placa a on es llegia l'inscripció hagué de ser tallada de nou, ya que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.  
    
En el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets l'ha convertit en un símbol per a molts xativins i per a nacionalistes valencians de tota la [[Nacio Valenciana]]. En els seus inicis foren habituals els actes d'organisacions catalanistes com el [[PSAN]] durant el 25 d'Abril.<ref>[http://elpais.com/diario/1985/04/29/espana/483573603_850215.html Dos detenguts durant la celebració, d'actes nacionalistes en poblacions valencians], Diari ''El País'' de 29 d'abril de [[1985]]</ref>
 
En el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets l'ha convertit en un símbol per a molts xativins i per a nacionalistes valencians de tota la [[Nacio Valenciana]]. En els seus inicis foren habituals els actes d'organisacions catalanistes com el [[PSAN]] durant el 25 d'Abril.<ref>[http://elpais.com/diario/1985/04/29/espana/483573603_850215.html Dos detenguts durant la celebració, d'actes nacionalistes en poblacions valencians], Diari ''El País'' de 29 d'abril de [[1985]]</ref>
Llínea 21: Llínea 21:  
Es troba situat en el tram final de l'Avinguda Regne de Valéncia. El monument es obra de l'escultor Vicente Galian Miquel i fon instalat el [[25 d'Abril (data)|25 d'abril]] de [[1994]] per iniciativa de la llavors regidora de cultura de l'Ajuntament, [[Dolors Garcia Broch]], d'[[Unió Valenciana]].
 
Es troba situat en el tram final de l'Avinguda Regne de Valéncia. El monument es obra de l'escultor Vicente Galian Miquel i fon instalat el [[25 d'Abril (data)|25 d'abril]] de [[1994]] per iniciativa de la llavors regidora de cultura de l'Ajuntament, [[Dolors Garcia Broch]], d'[[Unió Valenciana]].
   −
Es tracta d'un monolit en pedra de forma prismática situat en el centre d'un jardi redo. Per darrere cinc columnes octogonals formen un hemicicle, que procedixen del mercat de flors subterraneu que n'hi hagué en l'actual plaça de l'Ajuntament. Les referides columnes rodejaven la font allí instalada i que se'n anà a parar al Pla de la de Saïdia en 1961 al ser desmontat el citat mercat de flors.  
+
Es tracta d'un monolit en pedra de forma prismática situat en el centre d'un jardi redo. Per darrere cinc columnes octogonals formen un hemicicle, que procedixen del mercat de flors subterraneu que n'hi hagué en l'actual plaça de l'Ajuntament. Les referides columnes rodejaven la font allí instalada i que se'n anà a parar al Pla de la de Saïdia en l'any [[1961]] al ser desmontat el citat mercat de flors.  
    
En el panel frontal del monument es troba la següent inscripció baix una [[Real Senyera]] rodejat per fulles de llorer:
 
En el panel frontal del monument es troba la següent inscripció baix una [[Real Senyera]] rodejat per fulles de llorer:
124 373

edicions

Menú de navegació