Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un franciscà valencià, missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels més de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni. | + | '''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Mèxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un franciscà valencià, missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni. |
| | | |
− | Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigué una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Després de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria conseguí la llibertat). | + | Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En Nicaragua escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil. Després de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat). |
| | | |
− | Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes. | + | Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes. |
| | | |
− | Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a [[Deu]], se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix. | + | Referixen els seus biógrafs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a [[Deu]], se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix. |
| | | |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en l'[[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|iglésia dels Sants Joans]] de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valéncia. Fon ordenat sacerdot en l'any [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residí en els convents d'[[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]]. | + | El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en l'[[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|iglésia dels Sants Joans]] de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valéncia. Fon ordenat sacerdot en l'any [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[Amèrica]], en [[març]] de [[1683]], residí en els convents d'[[Ona (Castelló)|Ona]] i [[Dénia]]. |
| | | |
| == Missió en Amèrica == | | == Missió en Amèrica == |