Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels mes de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni. | + | '''Antoni Margil de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un franciscà valencià, missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels més de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni. |
| | | |
− | Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat). | + | Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigué una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Després de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria conseguí la llibertat). |
| | | |
− | Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no mes en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes. | + | Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes. |
| | | |
− | Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a Deu, se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i musica que havia compost ell mateix. | + | Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a [[Deu]], se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix. |
| | | |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]]. | + | El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en l'[[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|iglésia dels Sants Joans]] de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valéncia. Fon ordenat sacerdot en l'any [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residí en els convents d'[[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]]. |
| | | |
− | == Missio en America == | + | == Missió en Amèrica == |
| | | |
− | Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].
| + | Partí de [[Cadis]] a finals del més de [[març]] de l'any [[1683]] junt en atres companyers de l'[[Orde franciscana]], després de visitar en [[Valéncia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcació, fins que el [[6 de juny]] de l'any [[1683]] aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Partí caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]]. |
| | | |
− | Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula. | + | Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (Querétaro)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergué ocassió de difondre la paraula. |
| | | |
− | Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil. | + | Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'allí escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil franciscà instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valéncia, i durant més de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Més de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil. |
| | | |
− | Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules. | + | Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; això provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules. |
| | | |
− | Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien. | + | Gran devot de la [[Passió del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia l'[[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien. |
| | | |
| === Yucatán, Ciutat Real === | | === Yucatán, Ciutat Real === |
− | De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos. | + | De Queretaro partí cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Posteriorment marchà a [[Tabasco]]. De camí a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni l'[[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu camí cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se més tart a [[Guatemala]], recorrent la costa sur durant mesos. |
| | | |
| === Costa Rica === | | === Costa Rica === |
− | Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans. | + | Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en l'any [[1688]] Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans. |
| | | |
− | Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis. | + | Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasió passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments més complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis. |
| | | |
− | Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions. | + | Fundaren en la zona més d'una dotzena de missions. |
| | | |
− | Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana. | + | Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren més de 40.000 els indis que acolliren la Fe cristiana. |
| | | |
− | Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic. | + | Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic. |
| | | |
− | == Missio en Texas == | + | == Missió en Texas == |
− | En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas. | + | En lo que hui és [[Estats Units]] fundaria una missió en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament després d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas. |
| | | |
− | == Ultims viages == | + | == Últims viages == |
− | Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.
| + | Morí en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En l'any [[1836]] foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en la ciutat de Méxic. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |