Canvis

Deprengue les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educacio catolica estricta.

Deprengue les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educacio catolica estricta.

Més tart concorreria a la menuda escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.

Més tart concorreria a la chicoteta escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.

Curs el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicació com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als dihuit anys en el periodisme i en la lliteratura.

Cursà el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicació com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als dihuit anys en el periodisme i en la lliteratura.

Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en [[1898]] decidix instalar-se en [[Buenos Aires]].

Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en l'any [[1898]] decidix instalar-se en [[Buenos Aires]].

[[Rubén Dario]] ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable".

[[Rubén Dario]] ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable".

Una ocupació singular: fa la cronica de successos en el diari La Montanya. Més tart ingresà en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici d'inspector d'ensenyança mija.

Una ocupació singular: fa la cronica de successos en el diari La Montanya. Més tart ingresà en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici d'inspector d'ensenyança mija.

La seua activitat politica no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en 1903 apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.

La seua activitat politica no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en l'any [[1903]] apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.

Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu unic fill.

Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu unic fill.

Entre [[1896]] i [[1903]] desenroll la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].

Entre els anys [[1896]] i [[1903]] desenrollà la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].

És llavors un militant exaltat que se rebela contra l'orde social impost per l'oligarquia governant.

És llavors un militant exaltat que se rebela contra l'orde social impost per l'oligarquia governant.

Pero és eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsió de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüencia, mesura que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.

Pero és eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsió de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüencia, mesura que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.

Tres anys despuix, en [[1906]], Lugones fa el seu primer viage a [[Europa]] despuix de l'exit de la seua primera reunió de poemes importants Els crepusculs del jardi.

Tres anys despuix, en l'any [[1906]], Lugones fa el seu primer viage a [[Europa]] despuix de l'exit de la seua primera reunió de poemes importants Els crepusculs del jardi.

Viage que repetirà en [[1911]] despuix de Llunari sentimental.

Viage que repetirà en [[1911]] despuix de Llunari sentimental.

Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Lugones escriu varies conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

Lugones escriu varies conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

En [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciencia i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciencia ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciencia i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciencia ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".

Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".