Canvis

'''José Sanjurjo Sacanell''' ([[Pamplona]], [[28 de març]] de [[1872]] - [[Estoril]], [[Portugal]], [[20 de juliol]] de [[1936]]) fon un destacat militar espanyol durant el primer terç del [[sigle XX]]. El rei [[Alfons XIII]] li va concedir el títul de [[Marquesat del Rif|Marqués del Rif]] per la seua àmplia participació durant la [[Guerra del Rif]], en especial durant el [[Desembarc d'Alhucemas]].

'''José Sanjurjo Sacanell''' ([[Pamplona]], [[28 de març]] de [[1872]] - [[Estoril]], [[Portugal]], [[20 de juliol]] de [[1936]]) fon un destacat militar espanyol durant el primer terç del [[sigle XX]]. El rei [[Alfons XIII]] li va concedir el títul de [[Marquesat del Rif|Marqués del Rif]] per la seua àmplia participació durant la [[Guerra del Rif]], en especial durant el [[Desembarc d'Alhucemas]].

Va ocupar importants càrrecs durant la monarquia alfonsina, en la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] i durant els primers temps de la [[Segona República Espanyola|Segona República]]. No obstant, no va tardar molt en distanciar-se del nou règim republicà i va protagonisar un fallanc [[colp d'estat]] en [[agost]] de [[1932]], la popularment coneguda com [[La Sanjurjada|''Sanjurjada'']]. Despuix de ser detengut i encarcerat, finalment li va ser commutada la [[pena de mort]] i durant els governs del [[Bieni negre]] va conseguir la excarcelació, exiliant-se en el veí [[Portugal]]. En [[1936]] va ser un dels militars implicats en el [[Colp d'Estat de juliol de 1936]], i estava previst que fora el Comandant en cap del [[Bando sublevat]] a l'inici de la rebelió. El [[20 de juliol]], quan anava a prendre l'avió per a traslladar-se a la [[zona sublevada]] i prendre el mando, sofrí un accident d'avioneta i muigué.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Paul Preston |títul=La Guerra Civil Española: reacción, revolución y venganza|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|data=2011|isbn=9788499891507|llengua=castellà}}</ref>

Va ocupar importants càrrecs durant la monarquia alfonsina, en la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] i durant els primers temps de la [[Segona República Espanyola|Segona República]]. No obstant, no va tardar molt en distanciar-se del nou règim republicà i va protagonisar un fallanc [[colp d'estat]] en [[agost]] de l'any [[1932]], la popularment coneguda com [[La Sanjurjada|''Sanjurjada'']]. Despuix de ser detengut i encarcerat, finalment li va ser commutada la [[pena de mort]] i durant els governs del [[Bieni negre]] va conseguir la excarcelació, exiliant-se en el veí [[Portugal]]. En [[1936]] va ser un dels militars implicats en el [[Colp d'Estat de juliol de 1936]], i estava previst que fora el Comandant en cap del [[Bando sublevat]] a l'inici de la rebelió. El [[20 de juliol]], quan anava a prendre l'avió per a traslladar-se a la [[zona sublevada]] i prendre el mando, sofrí un accident d'avioneta i muigué.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Paul Preston |títul=La Guerra Civil Española: reacción, revolución y venganza|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|data=2011|isbn=9788499891507|llengua=castellà}}</ref>

== Referències ==

== Referències ==