Canvis

Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.

Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.

Va continuar en els seus esforços encara que en l'any [[1879]] va aparéixer el [[volapük]], resultat del treball del retor [[Johann Martin Schleyer]] en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d'est idioma el varen motivar encara més a prosseguir en els seus plans.

Va continuar en els seus esforços encara que en l'any [[1879]] va aparéixer el [[volapük]], resultat del treball del retor [[Johann Martin Schleyer]] en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d'este idioma el varen motivar encara més a prosseguir en els seus plans.

A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del [[llatí]], l'[[hebreu]] i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i [[italià]].<ref>Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969</ref>

A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del [[llatí]], l'[[hebreu]] i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i [[italià]].<ref>Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969</ref>

Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí.

Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí.

Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, amb el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips.

Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, en el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips.

A la darreria de l'any [[1889]], a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, tot i que va continuar sent, fins a l'any [[1905]], el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors.

A la darreria de l'any [[1889]], a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, encara que va continuar sent, fins a l'any [[1905]], el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors.

En l'any [[1898]] s'instala definitivament en el [[call]] de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i tot i això només guanyava lo just per a garantisar una vida modesta a la seua família.

En l'any [[1898]] s'instala definitivament en el [[call]] de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i encara aixina només guanyava lo just per a garantisar una vida modesta a la seua família.

En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolida el moviment esperantiste, fixa la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprova el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.

En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolidà el moviment esperantiste, fixà la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprovà el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.

Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto).

Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto).

== Homaranisme ==

== Homaranisme ==

Un atre gran proyecte de Zamenhof, tot i que menys difós, va ser l'[[homaranisme]], nom que Zamenhof va donar a la seua interpretació de la doctrina [[religiosa]] i [[filosòfica]] [[judeua]] nomenada hilelisme (per la influència del pensament de [[Hilel el Vell]]), que estava sustentada en un ideari [[pacifiste]] i humanitariste [[Ciutadà del món|cosmopolita]]. En este nom pretenia eliminar la part del judaisme i neutralisar al màxim el concepte, segons el model d'una llengua i una religió humanista neutrals.

Un atre gran proyecte de Zamenhof, encara que menys difós, va ser l'[[homaranisme]], nom que Zamenhof va donar a la seua interpretació de la doctrina [[religiosa]] i [[filosòfica]] [[judeua]] nomenada hilelisme (per la influència del pensament de [[Hilel el Vell]]), que estava sustentada en un ideari [[pacifiste]] i humanitariste [[Ciutadà del món|cosmopolita]]. En este nom pretenia eliminar la part del judaisme i neutralisar al màxim el concepte, segons el model d'una llengua i una religió humanista neutrals.

== Obres ==

== Obres ==

=== Obres originals ===

=== Obres originals ===

L'obra més coneguda de Zamenhof és l'''Unua Libro'' (''Primer Llibre''). Tot i que Zamenhof tenia talent lliterari, principalment per a la poesia, no va escriure moltes obres lliteràries originals. Se va dedicar a la creació lliterària, més que res, per a demostrar les qualitats de l'esperanto com a llengua lliterària. La seua creació lliterària original està representada principalment per sèt famosos poemes:

L'obra més coneguda de Zamenhof és l'''Unua Libro'' (''Primer Llibre''). Encara que Zamenhof tenia talent lliterari, principalment per a la poesia, no va escriure moltes obres lliteràries originals. Se va dedicar a la creació lliterària, més que res, per a demostrar les qualitats de l'esperanto com a llengua lliterària. La seua creació lliterària original està representada principalment per sèt famosos poemes:

* ''Mia penso'' (''El meu pensament'')

* ''Mia penso'' (''El meu pensament'')

* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])

* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])

Un poema menys conegut és ''La vagabondo'' (''El vagabunt''), supostament de [[1910]].

Un poema menys conegut és ''La vagabondo'' (''El vagabunt''), supostament de l'any [[1910]].

El restant d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer.

El restant d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer.

=== Obres traduïdes ===

=== Obres traduïdes ===

L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en ''Unua libro'', són el [[Parenostre]], fragments de la [[Bíblia]] i algunes poesies de [[Heinrich Heine]]. La seua primera traducció important va ser ''La batalla de la vida'', de [[Charles Dickens]] ([[1891]]). L'any [[1894]] va traduir ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].

L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en ''Unua libro'', són el [[Parenostre]], fragments de la [[Bíblia]] i algunes poesies de [[Heinrich Heine]]. La seua primera traducció important va ser ''La batalla de la vida'', de [[Charles Dickens]] ([[1891]]). En l'any [[1894]] va traduir ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].

Atres obres importants que va traduir són:

Atres obres importants que va traduir són:

=== ''Fundamenta Krestomatio'' ===

=== ''Fundamenta Krestomatio'' ===

La ''Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto'' (''Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto'') va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en [[esperanto]], en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. Tot i que la primera edició és de [[1903]], a cura del mateix Zamenhof, la major part dels texts havien aparegut ya publicats en la revista ''[[La Esperantisto]]'' entre els anys [[1889]] i [[1895]]. El restant varen aparéixer en atres publicacions entre [[1887]] i [[1902]]. També apareix la versió en esperanto de la [[gramàtica]] fonamental de l'[[idioma]]. La ''Fundamenta Krestomatio'' conté eixercicis, faules, narracions, anècdotes, artículs científics i de divulgació científica i setanta artículs, cinc d'ells originals de Zamenhof.

La ''Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto'' (''Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto'') va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en [[esperanto]], en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. Encara que la primera edició és de l'any [[1903]], a cura del mateix Zamenhof, la major part dels texts havien aparegut ya publicats en la revista ''[[La Esperantisto]]'' entre els anys [[1889]] i [[1895]]. El restant varen aparéixer en atres publicacions entre [[1887]] i [[1902]]. També apareix la versió en esperanto de la [[gramàtica]] fonamental de l'[[idioma]]. La ''Fundamenta Krestomatio'' conté eixercicis, faules, narracions, anècdotes, artículs científics i de divulgació científica i setanta artículs, cinc d'ells originals de Zamenhof.

== El "Dia de Zamenhof" ==

== El "Dia de Zamenhof" ==