Llínea 15: |
Llínea 15: |
| }} | | }} |
| '''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]]. | | '''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]]. |
| + | == Biografia == |
| + | === Infància i entorn cultural === |
| + | Ludwik Lejzer Zamenhof naixqué el [[15 de decembre]] de [[1859]] en Białystok, actualment la capital del [[voivodat de Podlàquia]], al nordest de Polònia. En aquella época, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre [[Àustria]], [[Prússia]] i [[Rússia]]. La ciutat de Bialystok formava part llavors de l'[[Imperi Rus]] i era habitada per polonesos, alemans i russos de diferents religions. |
| + | |
| + | En esta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d'incidents greus. Des de la seua infància, Ludwik Lejzer Zamenhof se va qüestionar els mijos per a erradicar els prejuïns de raça, nacionalitat i religió. |
| + | |
| + | Fill de Markus, un professor d'alemà i francés, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i [[geografia]], rigorós, molt aferrat a la cultura de l'aprenentage, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s'apassionà ràpidament pels idiomes. |
| + | |
| + | La seua llengua nativa era el [[rus]],<ref>En una carta a Th. Thorsteinsson datada el [[8 de març]] de l'any 1901 escriu: ''Mia gepatra lingvo estas la rusa; sed nun mi parolas pli pole...'' "La meua llengua materna és el rus, pero actualment parle més en polonés...". Consulteu també els seus biogràfs A. Zakrzewski i E. Wiesenfeld.</ref> pero també parlava [[yidis]], [[polonès]].<ref>Vore biografia: A. Zakrzewski, E. Wiesenfeld</ref> i [[alemà]] en fluïdea. Més tard va deprendre [[francés]], [[llatí]], [[Grec modern|grec]], [[hebreu]] i [[anglés]] i també s'interessà per l'[[italià]], el [[castellà]] i el [[lituà]], entre d'atres. |
| + | |
| + | === Creació de l'esperanto === |
| + | {{esperanto}} |
| + | Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tard estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla. |
| + | |
| + | Va continuar en els seus esforços encara que l'any [[1879]] va aparéixer el [[volapük]], resultat del treball del retor [[Johann Martin Schleyer]] en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d'est idioma el varen motivar encara més a prosseguir en els seus plans. |
| + | |
| + | A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del [[llatí]], l'[[hebreu]] i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i [[italià]].<ref>Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969</ref> |
| + | |
| + | L'any [[1878]], el seu primer proyecte, que va nomenar ''lingwe uniwersala'', estava pràcticament acabat. No obstant això, Zamenhof era massa jove llavors per a publicar la seua obra. |
| + | |
| + | L'any [[1881]] va preparar un nou proyecte de llengua. Poc despuix de graduar-se en l'escola va escomençar a estudiar medicina, primer en [[Moscou]] i despuix en Varsòvia. En l'any [[1885]] Zamenhof se va graduar en l'universitat i va escomençar les seues pràctiques com a mege en [[Veisiejai]] i despuix de [[1886]] com a oftalmòlec en [[Plock]] i [[Viena]]. A l'hora que eixercia la seua professió, va continuar treballant en el seu proyecte de llengua internacional. |
| + | |
| + | Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí. |
| + | |
| + | Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, amb el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips. |
| + | |
| + | A la darreria del [[1889]], a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, tot i que va continuar sent, fins al [[1905]], el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors. |
| + | |
| + | L'any [[1898]] s'instala definitivament en el [[call]] de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i tot i això només guanyava lo just per a garantisar una vida modesta a la seua família. |
| + | |
| + | En el [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolida el moviment esperantiste, fixa la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprova el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto. |
| + | |
| + | Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto). |
| + | |
| + | L'any [[1909]] va visitar [[Barcelona]] en motiu del quint [[Congrés Mundial d'Esperanto]], poc despuix de la [[Semana Tràgica]].<ref>{{Ref-llibre|llinage = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títul = El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2009| editorial = Associcació Catalana d'Esperanto|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://cursdesperanto.wordpress.com/2013/04/12/les-paraules-de-zamenhof-a-barcelona-1909/|títul = Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)| consulta = 17 de setembre 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.altresbarcelones.com/2009/09/centenari-del-v-congres-internacional.html|títol = Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona| consulta = 17 de setembre de 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref> |
| + | |
| + | Zamenhof va morir en Varsòvia el [[14 d'abril]] de l'any [[1917]]. Els seus tres fills (Adam, Sofia i [[Lidia Zamenhof|Lídia]]) varen ser assessinats durant la [[Segona Guerra Mundial]] a causa de l'[[Holocaust]] [[nazi]], puix varen ser classificats com a ''Juden'' (judeus) davall les lleis racials de [[Hitler]]. |
| + | |
| + | == Homaranisme == |
| + | |
| + | Un atre gran proyecte de Zamenhof, tot i que menys difós, va ser l'[[homaranisme]], nom que Zamenhof va donar a la seua interpretació de la doctrina [[religiosa]] i [[filosòfica]] [[judeua]] nomenada hilelisme (per la influència del pensament de [[Hilel el Vell]]), que estava sustentada en un ideari [[pacifiste]] i humanitariste [[Ciutadà del món|cosmopolita]]. En este nom pretenia eliminar la part del judaisme i neutralisar al màxim el concepte, segons el model d'una llengua i una religió humanista neutrals. |
| + | |
| + | == Obres == |
| + | [[Archiu:Zamenhof awers.jpg|thumb|dreta|L'anvers de la medalla en Ludwik Lejzer Zamenhof ([[Józef Gosławski]], [[1959]]).]] |
| + | |
| + | === Obres originals === |
| + | L'obra més coneguda de Zamenhof és l'''Unua Libro'' (''Primer Llibre''). Tot i que Zamenhof tenia talent lliterari, principalment per a la poesia, no va escriure moltes obres lliteràries originals. Se va dedicar a la creació lliterària, més que res, per a demostrar les qualitats de l'esperanto com a llengua lliterària. La seua creació lliterària original està representada principalment per sèt famosos poemes: |
| + | |
| + | * ''Mia penso'' (''El meu pensament'') |
| + | * ''Ho, mia kor' ''(''Oh, cor meu'') |
| + | * ''[[La Espero]]'' (''L'Esperança'') (himne no oficial dels esperantistes) |
| + | * ''[http://www.esperanto.mv.ru/Kolekto/La_vojo.html La vojo]'' (''El camí'') ([[1896]]) |
| + | * ''Preĝo sub la verda standardo'' (''Pregària davall l'estendart vert'') ([[1905]]) |
| + | * ''Al la fratoj'' (''Als germans'') ([[1889]]) |
| + | * ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]]) |
| + | |
| + | Un poema menys conegut és ''La vagabondo'' (''El vagabunt''), supostament de [[1910]]. |
| + | |
| + | La resta d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer. |
| + | |
| + | === Obres traduïdes === |
| + | L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en ''Unua libro'', són el [[Parenostre]], fragments de la [[Bíblia]] i algunes poesies de [[Heinrich Heine]]. La seua primera traducció important va ser ''La batalla de la vida'', de [[Charles Dickens]] ([[1891]]). L'any [[1894]] va traduir ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]]. |
| + | |
| + | Atres obres importants que va traduir són: |
| + | * ''El revisor'', comèdia de [[Nikolai Gògol]] ([[1907]]) |
| + | * ''Els bandits'', de [[Friedrich Schiller]] (1907) |
| + | * ''[[Ifigènia a Aulis]]'', de [[Johann Wolfgang von Goethe]] (1907) |
| + | * ''Marta'', d'Eliza Orzeszkowa ([[1910]]) |
| + | |
| + | Pòstumament, va aparéixer la seua traducció de les faules de [[Hans Christian Andersen]]. |
| + | |
| + | === ''Fundamenta Krestomatio'' === |
| + | La ''Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto'' (''Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto'') va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en [[esperanto]], en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. Tot i que la primera edició és de [[1903]], a cura del mateix Zamenhof, la major part dels texts havien aparegut ya publicats en la revista ''[[La Esperantisto]]'' entre els anys [[1889]] i [[1895]]. El restant varen aparéixer en atres publicacions entre [[1887]] i [[1902]]. També apareix la versió en esperanto de la [[gramàtica]] fonamental de l'[[idioma]]. La ''Fundamenta Krestomatio'' conté eixercicis, faules, narracions, anècdotes, artículs científics i de divulgació científica i setanta artículs, cinc d'ells originals de Zamenhof. |
| + | |
| + | == El "Dia de Zamenhof" == |
| + | El "Dia de Zamenhof" ([[15 de decembre]]) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la dècada del [[1920]] quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres [[Julio Baghy]] i [[Nikolao Nekrasov]]—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naixement de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.<ref>{{ref-web|url= http://www.timesofmalta.com/articles/view/20061231/local/zamenhof-day-commemorated.30935 |títul=Zamenhof Day commemorated | consulta=13/8/2014 |obra= | editor=Times of Malta |data=31/12/2006 |llengua=anglés }}</ref> El [[20 de novembre]] de 2015, la [[UNESCO]] va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.<ref>{{Ref-web|url = http://edukado.net/novajhoj?id=584|títul = UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro| consulta = 20 de novembre|llengua = esperanto| editor = Edukado.net|data = }}</ref> |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{Referències}} |
| + | |
| + | == Vegeu també == |
| + | * [[Protoesperanto]] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Auld, William: La Fenomeno Esperanto. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1988 |
| + | * Boulton, Marjorie: Zamenhof: autor de l'esperanto. Barcelona: El Llamp, 1987 |
| + | * Cantassi, René; Msson, Henri: ''L’homme qui a défié Babel''. París: Edicions Ramsay, 2002. ISBN 2-7475-1808-6 |
| + | * Cherpillod, André: ''Zamenhof kaj judismo''. Courgenard: La Blanchetière, 1997 |
| + | * Cherpillod, André: ''L.L.Zamenhof, datoj, faktoj, lokoj''. Courgenard: La Blanchetière, 1997. |
| + | |
| + | [[Categoria:Esperantistes polonesos]] |
| + | [[Categoria:Escritors en esperanto]] |
| + | [[Categoria:Judeus polonesos]] |
| + | [[Categoria:Oftalmòlecs]] |
| + | [[Categoria:Pacifistes]] |
| + | [[Categoria:Traductors a l'esperanto]] |
| + | [[Categoria:Llingüistes polonesos]] |
| + | [[Categoria:Meges polonesos]] |
| + | [[Categoria:Persones de Białystok]] |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Meges]] | | [[Categoria:Meges]] |