Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | image_mapa = EU-Cyprus.svg | | | image_mapa = EU-Cyprus.svg |
| | lema_nacional = | | | lema_nacional = |
− | | himne_nacional = ''[[Imnos eis tin Eleftherían|Ύμνος εις την Ελευθερίαν]]''<br />''Imnos eis tin Eleftherían''<br />([[Idioma grec|grec]]: 'Himne a la llibertat') | + | | himne_nacional = ''[[Ýmnos is tin Eleftherían|Ύμνος εις την Ελευθερίαν]]''<br />''Ýmnos eis tin Eleftherían''<br />([[Idioma grec|grec]]: 'Himne a la llibertat') |
| | capital = [[Nicosia]] [[Archiu:Nicosia city fl n7160.gif|30px|link=|border|right]] | | | capital = [[Nicosia]] [[Archiu:Nicosia city fl n7160.gif|30px|link=|border|right]] |
| | capital_població = | | | capital_població = |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero a soles controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per [[Turquia]] en [[1974]], instaurant la [[República Turca del Nort de Chipre]]. Este últim territori a soles està reconegut per [[Turquia]]. En l'illa també es troben els enclaus sobirans del [[Regne Unit]] d'[[Acrotiri]] i [[Dhekelia]]. | | Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero a soles controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per [[Turquia]] en [[1974]], instaurant la [[República Turca del Nort de Chipre]]. Este últim territori a soles està reconegut per [[Turquia]]. En l'illa també es troben els enclaus sobirans del [[Regne Unit]] d'[[Acrotiri]] i [[Dhekelia]]. |
| | | |
− | L'illa de '''Chipre''' està situada en el [[Mar Mediterràneu]], a 113 km al sur de [[Turquia]], 120 km al oest de [[Síria]] i 150 km al est de [[Grècia]] (illa [[Kastelloriço]]). '''Chipre''' ingressà com a membre de les [[Nacions Unides]] el 20 de setembre de [[1960]]. | + | L'illa de '''Chipre''' està situada en la [[Mar Mediterrànea]], a 113 km al sur de [[Turquia]], 120 km a l'oest de [[Síria]] i 150 km al est de [[Grècia]] (illa [[Kastelloriço]]). '''Chipre''' ingressà com a membre de les [[Nacions Unides]] el 20 de setembre de [[1960]]. |
| | | |
− | En tamany, Chipre és la tercera illa més gran del [[Mediterràneu]], despuix de [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, a els que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km. | + | En tamany, Chipre és la tercera illa més gran de la [[Mediterrànea]], despuix de [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, als que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km. |
| | | |
− | Per lo que l'història sembla indicar, Chipre va deure ser la “[[Lárnaca|Kitim]]” de les [[Escritures Hebrees]]. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament per la seua [[coure]], sino també pel seu excelent [[fusta]], en particular la de [[ciprer]], que s'exportava a [[Tir]], en la costa fenícia, per a la construcció de [[barco]]s. (Eze 27:2, 6.) | + | Per lo que l'història sembla indicar, Chipre hagué de ser la “[[Lárnaca|Kitim]]” de les [[Escritures Hebrees]]. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament pel seu [[coure]], sino també per la seua excelent [[fusta]], en particular la de [[ciprer]], que s'exportava a [[Tir]], en la costa fenícia, per a la construcció de [[barco]]s. (Eze 27:2, 6.) |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| En [[1974]], [[Turquia]] va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país. | | En [[1974]], [[Turquia]] va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país. |
| | | |
− | En [[2004]] Chipre va ingressar en la [[Unió Europea]]. No obstant, l'aplicació del [[patrimoni comunitari]] es llimita a la partix sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació. | + | En [[2004]] Chipre va ingressar en l'[[Unió Europea]]. No obstant, l'aplicació del [[patrimoni comunitari]] es llimita a la part sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació. |
| | | |
| Des de 2008 i fins al 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com [[AKEL]]). Va ser rellevat pel [[Partit Democràtic de Chipre]], despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica. | | Des de 2008 i fins al 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com [[AKEL]]). Va ser rellevat pel [[Partit Democràtic de Chipre]], despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica. |
Llínea 84: |
Llínea 84: |
| {{AP|Organisació territorial de Chipre|Organisació territorial de la República Turca del Nort de Chipre}} | | {{AP|Organisació territorial de Chipre|Organisació territorial de la República Turca del Nort de Chipre}} |
| | | |
− | La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: [[Nicosia]], [[Famagusta]], [[Limassol]], [[Pafos]], [[Lárnaca]] i [[Kyrenia]]. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de [[Famagusta]], [[Kyrenia]] i part del de [[Nicosia]], es troben enclavats dins de la autoproclamada [[República Turca del Nort de Chipre]] (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC]) | + | La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: [[Nicosia]], [[Famagusta]], [[Limassol]], [[Pafos]], [[Lárnaca]] i [[Kyrenia]]. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de [[Famagusta]], [[Kyrenia]] i part del de [[Nicosia]], es troben enclavats dins de l'autoproclamada [[República Turca del Nort de Chipre]] (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC]) |
| | | |
− | A la seua volta, els territoris de les bases de sobirania de [[Acrotiri i Dhekelia|Acrotiri]], en el sur de l'illa, i de [[Acrotiri i Dhekelia|Dhekelia]], cap a l'est, estan baix el mando d'un administrador designat pel [[Regne Unit]]. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic. | + | A l'hora, els territoris de les bases de sobirania de [[Acrotiri i Dhekelia|Acrotiri]], en el sur de l'illa, i de [[Acrotiri i Dhekelia|Dhekelia]], cap a l'est, estan baix el mandat d'un administrador designat pel [[Regne Unit]]. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic. |
| | | |
| <center> | | <center> |