1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Infotaula de càrrec}} Un '''Monarca''' és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma d...»
{{Infotaula de càrrec}}
Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ceremonials en ''[[auctoritas]]'' però sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han sigut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].
==Definició de monarca==
Algunes característiques dels monarques són:
* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
* La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.
==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris==
{| class="wikitable"
!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador]]
!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref>
!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref>
!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Marqués]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=castlà</ref>
|}
==Títuls dels monarques tradicionals d'Europa==
Existixen en [[Europa]] diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina ''consort'' o reina ''[[reina regnant|regnant]]''). El títul normal d'un monarca a Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).
{| class="wikitable"
!width="15%" |'''Títul masculí'''
!width="15%" |'''Femení'''
!width="15%" |'''Realme'''
!width="15%" |'''Llatí'''
!Exemples
|-
|[[Papa]]
|
|Papat
|''Papa''
|Actual: [[Ciutat del Vaticà]]<br />Històric: [[Estats Pontificis]]; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.
|-
|[[Emperador]]
|Emperatriu
|[[Imperi]]
|''Imperator''
|Històric: [[Imperi Romà]], [[Imperi Bizantí]], [[Sacre Imperi Romà]], [[Imperi Otomà]], [[Imperi Britànic]], [[Imperi Austrohongarés]], [[Imperi Alemany]], [[Primer Imperi Francés|Imperi Napoleònic]], [[Imperi Rus]].
|-
|[[Rei]]
| Reina
|[[Monarquia|Regne]]
|''Rex''
|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].
|-
|[[Gran Duc]]
|Gran duquesa
|[[Gran ducat]]
|''Magnus Dux''
|Actual: [[Luxemburg]].<br />Històric: [[Lituània]], Baden, Toscana, etc.
|-
|[[Príncip]]
|Princesa
|[[Principat]]
|''Princips''
|Actual: [[Principat de Mònaco]], [[Principat de Liechtenstein|Liechtenstein]] i en una certa mida [[Principat d'Andorra]] en 2 Copríncips <br />Històric:[[Principat de Kiev]], [[Principat d'Orange]].
|-
|[[Duc]]
|Duquesa
|[[duc|Ducat]]
|''Dux''
| Històric: [[Ducat de Bretanya]]
|-
|[[Comte]]
|Comtesa
|[[Comte|Comtat]]
|''Comtes''
|Històric: [[Comtat de Barcelona]]
|-
|[[Senyor]]
|Senyora
|[[Senyoria]]
|''Dominus''
|Històric: [[Senyoria de Montpeller]], abans de 1252
|}
==Protocol==
Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de diriguir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fórmules més comunes.
{{Monarquia}}
{{Autoritat}}
{{DGLV|monarca}}
[[Categoria:Governants]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Categoria:Noblea]]
[[Categoria:Títuls nobiliaris]]
Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ceremonials en ''[[auctoritas]]'' però sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han sigut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].
==Definició de monarca==
Algunes característiques dels monarques són:
* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
* La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.
==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris==
{| class="wikitable"
!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador]]
!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref>
!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref>
!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Marqués]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]
!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=castlà</ref>
|}
==Títuls dels monarques tradicionals d'Europa==
Existixen en [[Europa]] diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina ''consort'' o reina ''[[reina regnant|regnant]]''). El títul normal d'un monarca a Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).
{| class="wikitable"
!width="15%" |'''Títul masculí'''
!width="15%" |'''Femení'''
!width="15%" |'''Realme'''
!width="15%" |'''Llatí'''
!Exemples
|-
|[[Papa]]
|
|Papat
|''Papa''
|Actual: [[Ciutat del Vaticà]]<br />Històric: [[Estats Pontificis]]; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.
|-
|[[Emperador]]
|Emperatriu
|[[Imperi]]
|''Imperator''
|Històric: [[Imperi Romà]], [[Imperi Bizantí]], [[Sacre Imperi Romà]], [[Imperi Otomà]], [[Imperi Britànic]], [[Imperi Austrohongarés]], [[Imperi Alemany]], [[Primer Imperi Francés|Imperi Napoleònic]], [[Imperi Rus]].
|-
|[[Rei]]
| Reina
|[[Monarquia|Regne]]
|''Rex''
|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].
|-
|[[Gran Duc]]
|Gran duquesa
|[[Gran ducat]]
|''Magnus Dux''
|Actual: [[Luxemburg]].<br />Històric: [[Lituània]], Baden, Toscana, etc.
|-
|[[Príncip]]
|Princesa
|[[Principat]]
|''Princips''
|Actual: [[Principat de Mònaco]], [[Principat de Liechtenstein|Liechtenstein]] i en una certa mida [[Principat d'Andorra]] en 2 Copríncips <br />Històric:[[Principat de Kiev]], [[Principat d'Orange]].
|-
|[[Duc]]
|Duquesa
|[[duc|Ducat]]
|''Dux''
| Històric: [[Ducat de Bretanya]]
|-
|[[Comte]]
|Comtesa
|[[Comte|Comtat]]
|''Comtes''
|Històric: [[Comtat de Barcelona]]
|-
|[[Senyor]]
|Senyora
|[[Senyoria]]
|''Dominus''
|Històric: [[Senyoria de Montpeller]], abans de 1252
|}
==Protocol==
Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de diriguir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fórmules més comunes.
{{Monarquia}}
{{Autoritat}}
{{DGLV|monarca}}
[[Categoria:Governants]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Categoria:Noblea]]
[[Categoria:Títuls nobiliaris]]