Llínea 15: |
Llínea 15: |
| == Valencianisme == | | == Valencianisme == |
| En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. | | En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. |
| + | |
| + | |
| + | == ”De Regionalisme i Valentinicultura” == |
| + | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. |
| + | |
| + | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. |
| + | |
| + | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals. |
| + | |
| + | En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.'' |
| + | |
| | | |
| == Obres == | | == Obres == |
Llínea 32: |
Llínea 43: |
| *"La fisiología del lenguaje" | | *"La fisiología del lenguaje" |
| *"La intubación laríngea" | | *"La intubación laríngea" |
− |
| |
− |
| |
− | == ”De Regionalisme i Valentinicultura” ==
| |
− | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
| |
− |
| |
− | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
| |
− |
| |
− | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
| |
− |
| |
− | En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''
| |
| | | |
| | | |