1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «L''''alfabet valenà''' és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua valenciana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet...»
L''''alfabet valenà''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua valenciana]]. Consta de les 26 [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] se compon de vintisis lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]).
Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[dièresis]] ('''''¨'''''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-).
== Lletres i orde alfabètic ==
Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]:
{| class="wikitable"
!
!Grafema!! Nom del grafema !! Remarques
|-
|1
| '''[[a|A a]]''' ||''a''|| en les variacions À, à
|-
|2
| '''[[b|B b]]''' ||''be'' o ''be alta''||
|-
|3
| '''[[c|C c]]''' ||''ce''|| en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada"
|-
|4
| '''[[d|D d]]''' ||''de''||
|-
|5
| '''[[e|E e]]''' ||''e''|| en les variacions ''É, é i È,è''
|-
|6
| '''[[f|F f]]''' ||''ef''|| Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa"
|-
|7
| '''[[g|G g]]''' ||''ge''||
|-
|8
| '''[[h|H h]]''' ||''hac''|| Cal evitar el castellanisme "haig"
|-
|9
| '''[[i|I i]]''' ||''i''|| en les variacions ''Í,í, Ï,ï''
|-
|10
| '''[[j|J j]]''' ||''jota''||
|-
|11
| '''[[k|K k]]''' ||''ca''|| només amprada en paraules d'orige estranger
|-
|12
| '''[[l|L l]]''' ||''el''|| Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela"
|-
|13
| '''[[m|M m]]''' ||''em''|| Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema"
|-
|14
| '''[[n|N n]]''' ||''en''|| Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena"
|-
|15
| '''[[o|O o]]''' ||''o''|| en les variacions ''Ó,ó i Ò,ò''
|-
|16
| '''[[p|P p]]''' ||''pe''||
|-
|17
| '''[[q|Q q]]''' ||''cu''||
|-
|18
| '''[[r|R r]]''' || ''er''|| Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era"
|-
|19
| '''[[s|S s]]''' ||''es''|| Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa"
|-
|20
| '''[[t|T t]]''' ||''te''||
|-
|21
| '''[[u|U u]]''' ||''u''|| en les variacions ''Ú,ú i Ü,ü''
|-
|22
| '''[[v|V v]]''' ||''ve'' o ''ve baixa''||
|-
|23
| '''[[w|W w]]''' ||''doble ve''|| només amprada en paraules d'origen estranger
|-
|24
| '''[[x|X x]]''' ||''eix'' o ''xe''|| A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques
|-
|25
| '''[[y|Y y]]''' ||''i grega''||
|-
|26
| '''[[z|Z z]]''' ||''zeta''||
|}
== Dígrafs ==
El valencià té els següents [[dígraf]]s, dos lletres que representen un sol so:
{| class="wikitable"
!Grafema!! Nom del grafema !! Remarques
|-
| '''[[ch]]''' ||''che'' o ''ce hac''|| A final de paraula es pronuncia com la ca
|-
| '''[[gu]]''' ||''ge-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i'
|-
| '''[[ig]]''' ||''i ge''|| A soles apareix a final de paraula
|-
| '''[[ll]]''' ||''ell'' o ''doble el''|| Cal evitar el castellanisme "elle"
|-
| '''[[ny]]''' ||''eny'' o ''en i grega''|| Cal evitar el castellanisme "enye"
|-
| '''[[qu]]''' ||''cu-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i'
|-
| '''[[rr]]''' ||''doble er''||
|-
| '''[[ss]]''' ||''doble es''||
|-
| '''[[ts]]''' ||''te es''||
|-
| '''[[tz]]''' ||''te zeta''||
|}
Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme
==Nom de les lletres==
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són scceptades, son castellanismes i no són recomanables. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que s'han d'evitar en valencià<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref>
Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[dièresis]] ('''''¨'''''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-).
== Lletres i orde alfabètic ==
Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]:
{| class="wikitable"
!
!Grafema!! Nom del grafema !! Remarques
|-
|1
| '''[[a|A a]]''' ||''a''|| en les variacions À, à
|-
|2
| '''[[b|B b]]''' ||''be'' o ''be alta''||
|-
|3
| '''[[c|C c]]''' ||''ce''|| en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada"
|-
|4
| '''[[d|D d]]''' ||''de''||
|-
|5
| '''[[e|E e]]''' ||''e''|| en les variacions ''É, é i È,è''
|-
|6
| '''[[f|F f]]''' ||''ef''|| Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa"
|-
|7
| '''[[g|G g]]''' ||''ge''||
|-
|8
| '''[[h|H h]]''' ||''hac''|| Cal evitar el castellanisme "haig"
|-
|9
| '''[[i|I i]]''' ||''i''|| en les variacions ''Í,í, Ï,ï''
|-
|10
| '''[[j|J j]]''' ||''jota''||
|-
|11
| '''[[k|K k]]''' ||''ca''|| només amprada en paraules d'orige estranger
|-
|12
| '''[[l|L l]]''' ||''el''|| Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela"
|-
|13
| '''[[m|M m]]''' ||''em''|| Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema"
|-
|14
| '''[[n|N n]]''' ||''en''|| Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena"
|-
|15
| '''[[o|O o]]''' ||''o''|| en les variacions ''Ó,ó i Ò,ò''
|-
|16
| '''[[p|P p]]''' ||''pe''||
|-
|17
| '''[[q|Q q]]''' ||''cu''||
|-
|18
| '''[[r|R r]]''' || ''er''|| Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era"
|-
|19
| '''[[s|S s]]''' ||''es''|| Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa"
|-
|20
| '''[[t|T t]]''' ||''te''||
|-
|21
| '''[[u|U u]]''' ||''u''|| en les variacions ''Ú,ú i Ü,ü''
|-
|22
| '''[[v|V v]]''' ||''ve'' o ''ve baixa''||
|-
|23
| '''[[w|W w]]''' ||''doble ve''|| només amprada en paraules d'origen estranger
|-
|24
| '''[[x|X x]]''' ||''eix'' o ''xe''|| A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques
|-
|25
| '''[[y|Y y]]''' ||''i grega''||
|-
|26
| '''[[z|Z z]]''' ||''zeta''||
|}
== Dígrafs ==
El valencià té els següents [[dígraf]]s, dos lletres que representen un sol so:
{| class="wikitable"
!Grafema!! Nom del grafema !! Remarques
|-
| '''[[ch]]''' ||''che'' o ''ce hac''|| A final de paraula es pronuncia com la ca
|-
| '''[[gu]]''' ||''ge-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i'
|-
| '''[[ig]]''' ||''i ge''|| A soles apareix a final de paraula
|-
| '''[[ll]]''' ||''ell'' o ''doble el''|| Cal evitar el castellanisme "elle"
|-
| '''[[ny]]''' ||''eny'' o ''en i grega''|| Cal evitar el castellanisme "enye"
|-
| '''[[qu]]''' ||''cu-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i'
|-
| '''[[rr]]''' ||''doble er''||
|-
| '''[[ss]]''' ||''doble es''||
|-
| '''[[ts]]''' ||''te es''||
|-
| '''[[tz]]''' ||''te zeta''||
|}
Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme
==Nom de les lletres==
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són scceptades, son castellanismes i no són recomanables. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que s'han d'evitar en valencià<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref>