Canvis

|sil=heb

|sil=heb

}}

}}

{{avís unicode}}

L{{'}}'''hebreu''' és una [[Llengües semítiques|llengua semítica]] occidental de la [[llengua afroasiàtica|família llingüística afroasiàtica]]. Històricament s'ha considerat la llengua dels [[hebreus]], els [[israelites]] i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no judeues tot i que ètnicament relacionades entre sí, com els [[samaritans]]. L'escritura s'efectua per mig de l'[[alfabet hebreu]]. L'hebreu deixà de ser una llengua d'us quotidià al voltant del 200 [[despuix de Crist]] —sent substituïda per l'[[arameu]] en [[Palestina]], i sobrevixqué l'[[edat mija]] a soles com la llengua de la llitúrgia judeua i la lliteratura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada fon recuperat pel [[sionisme]] a finals del sigle XIX, gràcies al treball, entre atres, d'[[Eliezer Ben Yehuda]], per a servir de llengua nacional en el futur estat judeu, i segons [[Ethnologue]], és una llengua actualment parlada per 5,3 milions de persones arreu del món, especialment en [[Israel]].<ref name= ethno>{{ref-web|url= http://www.ethnologue.org.uk/show_language.asp?code=heb |títul=Hebrew language report |autor= |data= |obra= | editor=Ethnologue | consulta=19 novembre 2012}}</ref> Per lo que fa a la diàspora judeua, les seues llengües comunes han sigut històricament sobretot dos: el [[yidis]], una llengua germànica parlada pels judeus establits en [[Alemanya]] i atres països de l'Europa central i oriental, i el ladí o [[judeocastellà]] entre els nomenats [[sefardites]], en la conca mediterrànea, que pot considerar-se una variant de l'[[castellà|espanyol]] antic.

L'''hebreu''' és una [[Llengües semítiques|llengua semítica]] occidental de la [[llengua afroasiàtica|família llingüística afroasiàtica]]. Històricament s'ha considerat la llengua dels [[hebreus]], els [[israelites]] i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no judeues tot i que ètnicament relacionades entre sí, com els [[samaritans]]. L'escritura s'efectua per mig de l'[[alfabet hebreu]]. L'hebreu deixà de ser una llengua d'us quotidià al voltant del 200 [[despuix de Crist]] —sent substituïda per l'[[arameu]] en [[Palestina]], i sobrevixqué l'[[edat mija]] a soles com la llengua de la llitúrgia judeua i la lliteratura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada fon recuperat pel [[sionisme]] a finals del sigle XIX, gràcies al treball, entre atres, d'[[Eliezer Ben Yehuda]], per a servir de llengua nacional en el futur estat judeu, i segons [[Ethnologue]], és una llengua actualment parlada per 5,3 milions de persones arreu del món, especialment en [[Israel]].<ref name= ethno>{{ref-web|url= http://www.ethnologue.org.uk/show_language.asp?code=heb |títul=Hebrew language report |autor= |data= |obra= | editor=Ethnologue | consulta=19 novembre 2012}}</ref> Per lo que fa a la diàspora judeua, les seues llengües comunes han sigut històricament sobretot dos: el [[yidis]], una llengua germànica parlada pels judeus establits en [[Alemanya]] i atres països de l'Europa central i oriental, i el ladí o [[judeocastellà]] entre els nomenats [[sefardites]], en la conca mediterrànea, que pot considerar-se una variant de l'[[castellà|espanyol]] antic.

L'hebreu modern és una de les dos llengües oficials d'[[Israel]] (junt en l'[[àrap]]), mentres que l'hebreu clàssic és amprat en la pregària i l'estudi de les comunitats judeues d'arreu del món. Ademés de la [[Bíblia]], el text escrit més antic usant l'alfabet hebreu data del sigle X aC.<ref name="physorg">{{ref-web| url = http://www.physorg.com/news182101034.html | títul = Most ancient Hebrew biblical inscription deciphered | editor = Physorg.com |data= | consulta = 25 abril 2013 | llengua = anglés}}</ref> La [[Pentateuc|Torà]] (els cinc primers llibres de la Bíblia) està escrita en hebreu clàssic, i bona part de la llengua de les versions actuals és el dialecte de l'hebreu bíblic que els investigadors consideren que fon especialment important en el [[sigle VI aC]], pels volts del [[Captiveri Babiloni|captiveri babiloni]]. És per això que a sovint els judeus se referixen a la llengua hebrea com ''{{transl|he|Leshon HaKodesh}}'' ({{lang|he|לֶשׁוֹן הֲקוֹדֶשׁ}}), la ''llengua sagrada''.

L'hebreu modern és una de les dos llengües oficials d'[[Israel]] (junt en l'[[àrap]]), mentres que l'hebreu clàssic és amprat en la pregària i l'estudi de les comunitats judeues d'arreu del món. Ademés de la [[Bíblia]], el text escrit més antic usant l'alfabet hebreu data del sigle X aC.<ref name="physorg">{{ref-web| url = http://www.physorg.com/news182101034.html | títul = Most ancient Hebrew biblical inscription deciphered | editor = Physorg.com |data= | consulta = 25 abril 2013 | llengua = anglés}}</ref> La [[Pentateuc|Torà]] (els cinc primers llibres de la Bíblia) està escrita en hebreu clàssic, i bona part de la llengua de les versions actuals és el dialecte de l'hebreu bíblic que els investigadors consideren que fon especialment important en el [[sigle VI aC]], pels volts del [[Captiveri Babiloni|captiveri babiloni]]. És per això que a sovint els judeus se referixen a la llengua hebrea com ''{{transl|he|Leshon HaKodesh}}'' ({{lang|he|לֶשׁוֹן הֲקוֹדֶשׁ}}), la ''llengua sagrada''.