3199 bytes afegits
, 14:35 12 jun 2018
[[Ficher:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|thumb|right|200px|''Admiració maternal'', obra de [[William-Adolphe Bouguereau|William Bouguereau]], s. XIX]]
Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].
== Les mares humanes ==
Lo model [[arquetip|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en los països [[cristianisme|cristians]] (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona|femení]].
Una excessiva [[identitat|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia|sicopaties]] [[violència|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament.
Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.
Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].
==La mare a la lliteratura==
Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació|llinage=Alkhalifa|nom=Waleed Saleh|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica|publicació=Anaquel de Estudios Árabes|data=2010|pàgines=221-234|eixemplar=21}}</ref>
== Vore també ==
* [[Pare]]
* [[Matriarcat]]
* [[Llet materna]]
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Maternitat]]
[[Categoria:Parentiu]]