Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. | | Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. |
| + | |
| + | == Història == |
| | | |
| En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. | | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. |
| | | |
− | Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en cantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
| + | El 8 de maig de l'any [[1247]], per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual será coneguda posteriormente com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren. |
| | | |
− | La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys despuix de la conquista, [[Jaume I]] va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el [[Regne de Valéncia]], disponent que s'acunyara.
| + | Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de [[França]]), del [[Regne de Castella|regne de Castella]], genovesa i mazmudina musulmana. |
| | | |
− | Les primeres monedes tenien el disseny següent:
| + | La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la [[Conquista del Regne de Valéncia|Conquista]], Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les òrdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny: |
| | | |
| {{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}} | | {{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}} |
| | | |
| {{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} | | {{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} |
| + | |
| + | La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló). |
| | | |
| La primera acunyació està datada en l'any [[1247]]. | | La primera acunyació està datada en l'any [[1247]]. |
| | | |
− | La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló).
| + | |
| + | == Paritats == |
| | | |
| Paritat inicial: | | Paritat inicial: |
| | | |
− | *16 melgareses ---- 12 reals de Valéncia | + | * 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia |
− | * 1 denari d'[[argent]] ---- 3 diners de reals (36 reals) | + | * 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals) |
− | *15 diners d'Haca ---- 12 diners de reals (144 reals) | + | * 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals) |
− | *15 tornesos ---- 12 reals de Valéncia | + | * 15 torneses ---- 12 reals |
− | *18 de Barcelona ---- 12 reals de Valéncia
| + | * 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals) |
− | * 1 morabatino alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals) | + | * 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals) |
− | * 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals) | + | * 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals) |
− | * 1 mazmudina contrahecha ---- 3 sous i 6 diners (42 reals) | + | * 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals) |
− | * 2 genovesos ---- 1 diners de reals (12 reals) | + | * 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals) |
− | * 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals) | + | * 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals |
− | * 1 genovés gros d'[[argent]] ---- 3 reals de Valéncia | + | * 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals) |
− | * 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref> | + | |
| + | En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | |
| + | * [[Moneda jaquesa]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| | | |
− | En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de l'any [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
| + | * [[Jesús Moya Casado|MOYA CASADO, Jesús]]. ''El Real de Valéncia''. 8 de maig de 2018. |
| | | |
| == Notes == | | == Notes == |
Llínea 47: |
Llínea 59: |
| [[Categoria:Monedes]] | | [[Categoria:Monedes]] |
| [[Categoria:Monedes valencianes]] | | [[Categoria:Monedes valencianes]] |
| + | [[Categoria:Història]] |
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |