78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + + + + − + Llínea 23:
Llínea 26: − + − + − + − + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|200px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|200px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]
'''Fausti Barberà i Martí''' fun mege i escritor valencianiste. Va naixer en Alaquas. (20 de decembre 1850- Valencia 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme valenciià mordern.
'''Fausti Barberà i Martí''' fun mege i escritor valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre 1850- [[Valencia]] 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern.
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare.
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare.
En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de Picanya, que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
En 1907 en Joaquina Alcañiz, de Sax. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de Pasteur, els descobriments de Koch sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».
En 1907 en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en Sevilla, o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
== Valencianiste ==
== Valencianiste ==
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de Valencia Nova o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.
== Obres ==
== Obres ==
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” ==
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” ==
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme valenciià mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S' ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''