26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Tomás López Enguídanos''' (Valéncia, 21 de decembre de 1773 – Madrit, 1814), conegut com el gravador Enguídanos, fon un gravador calco...»
'''Tomás López Enguídanos''' ([[Valéncia]], 21 de decembre de [[1773]] – [[Madrit]], [[1814]]), conegut com el gravador Enguídanos, fon un gravador calcogràfic [[Valencians|valencià]] del [[sigle XVIII]].
Tomás era el germà menut dels també gravadors José i Vicente López Enguídanos i nebot de Joseph Ortiz i Sanz.
== Biografia ==
Inicià els seus estudis en Madrit en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], on apareix matriculat ya en maig de l'any [[1786]]. En [[1802]] fon nomenat Acadèmic de Mèrit d'eixa institució, eixecutant per a la seua admissió el retrat del pintor Antonio González Ruiz per dibuix de Juan Bernabé Palomino. En [[1804]] fon nomenat Gravador de Cambra honorari. En esta funció realisà els retrats de [[Ferrando VII|Fernando VII]] per Vicente López i el retrat a cavall de [[Manuel Godoy]] segons un dibuix de José Ribelles. El mateix any fon elegit també Acadèmic de mèrit de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].
== Obra ==
Tomás López Enguídanos realisà algunes estampes soltes, com les sèt Vistes del [[Monasteri de San Lorenzo del Escorial]] eixecutades cap a [[1800]]-[[1807]] per dibuixos de José Gómez de Navia, la titulada María Luisa de Borbón en el temple de la Glòria (1807), o la Caritat romana sobre una pintura de Murillo ([[1809]]), pero és en l'ilustració de llibres on es troba el gros de la seua abundant obra.
Tingué una participació destacada en els distints proyectes de la Real Calcografia editats en Madrit per l'Imprenta Real, com les Vistes dels ports d'Espanya ([[1785]]), per a les que va proporcionar la vista del port de [[Càdis]], Els quatre llibres de l'arquitectura d'Andrea Palladio ([[1797]]) o les obres botàniques d'[[Antonio José Cavanilles]]: ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in hispania crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1801]]), ''Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]) i el ''Hortus Botanicus'' ([[1804]]), de la direcció del qual es va encarregar i que va quedar sense publicar.
Tomás era el germà menut dels també gravadors José i Vicente López Enguídanos i nebot de Joseph Ortiz i Sanz.
== Biografia ==
Inicià els seus estudis en Madrit en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], on apareix matriculat ya en maig de l'any [[1786]]. En [[1802]] fon nomenat Acadèmic de Mèrit d'eixa institució, eixecutant per a la seua admissió el retrat del pintor Antonio González Ruiz per dibuix de Juan Bernabé Palomino. En [[1804]] fon nomenat Gravador de Cambra honorari. En esta funció realisà els retrats de [[Ferrando VII|Fernando VII]] per Vicente López i el retrat a cavall de [[Manuel Godoy]] segons un dibuix de José Ribelles. El mateix any fon elegit també Acadèmic de mèrit de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].
== Obra ==
Tomás López Enguídanos realisà algunes estampes soltes, com les sèt Vistes del [[Monasteri de San Lorenzo del Escorial]] eixecutades cap a [[1800]]-[[1807]] per dibuixos de José Gómez de Navia, la titulada María Luisa de Borbón en el temple de la Glòria (1807), o la Caritat romana sobre una pintura de Murillo ([[1809]]), pero és en l'ilustració de llibres on es troba el gros de la seua abundant obra.
Tingué una participació destacada en els distints proyectes de la Real Calcografia editats en Madrit per l'Imprenta Real, com les Vistes dels ports d'Espanya ([[1785]]), per a les que va proporcionar la vista del port de [[Càdis]], Els quatre llibres de l'arquitectura d'Andrea Palladio ([[1797]]) o les obres botàniques d'[[Antonio José Cavanilles]]: ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in hispania crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1801]]), ''Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]) i el ''Hortus Botanicus'' ([[1804]]), de la direcció del qual es va encarregar i que va quedar sense publicar.