Llínea 8: |
Llínea 8: |
| [[Archiu:Bellvoir Israel.jpg|thumb|left|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]] | | [[Archiu:Bellvoir Israel.jpg|thumb|left|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]] |
| | | |
− | Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent. | + | Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent. |
| | | |
| Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]]. | | Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]]. |
| | | |
− | En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel» | + | En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre els anys [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel» |
| | | |
| El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà|romana]] i [[Imperi bizantí|bizantina]]. | | El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà|romana]] i [[Imperi bizantí|bizantina]]. |