| Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s. | | Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s. |
− | A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, plata, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà. | + | A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, argent, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà. |