25 865
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Stephen William Hawking''' (Oxford, Regne Unit, 8 de giner de 1942 - Cambridge, Regne Unit, 14 de març de 2018) fon un físic te...»
'''Stephen William Hawking''' ([[Oxford]], [[Regne Unit]], 8 de giner de [[1942]] - [[Cambridge]], [[Regne Unit]], 14 de març de [[2018]]) fon un físic teòric, astrofísic, cosmòlec i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants varen consistir en aportar, junt en Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats d'espai-temps en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica de que els forats negres emetrien radiació, lo que es coneix hui en dia com a radiació de Hawking (o a voltes radiació Bekenstein-Hawking). Una de les principals característiques de la seua personalitat fon la seua contribució al debat científic, a voltes apostant públicament en atres científics, el cas més conegut és la seua participació en la discussió sobre la conservació de l'informació en els forats negres.
== Biografia ==
Hawing era membre de la Real Societat de Londres, de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'[[Estats Units]]. Fon titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques (Lucasian Chair of Mathematics) de l'Universitat de Cambridge des de [[1979]] fins a la seua jubilació en [[2009]].
Entre les numeroses distincions que li varen ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i fon guardonat en l'Orde de l'Imperi Britànic (grau CBE) en [[1982]], el Premi Príncip d'Astúries de la Concòrdia en [[1989]], la Medalla Copley en [[2006]], la Medalla de la Llibertat en [[2009]] i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneiximent en [[2015]].
Hawking patia una malaltia motoneuronal relacionada en l'esclerosis lateral amiotròfica ([[ELA]]) que se li va diagnosticar en només 21 anys i que va anar agravant el seu estat en el pas dels anys, fins a deixar-ho casi completament paralisat i li va forçar a comunicar-se a través d'un aparat generador de veu. Es va casar en dos ocasions i tingué tres fills.
== Obra ==
Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va alcançar enormes èxits de vendes, en els que discutix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a ''Breu història del temps: del Big Bang als forats negres'' (A Brief History of Clave: From the Big Bang to Black Holes), de [[1988]], i que estigué en la llista de bestsellers del ''The Sunday Claves'' britànic durant 237 semanes, ''Brevíssima història del temps'' (A Briefer History of Clave), de [[2005]], en colaboració en Leonard Mlodinow, en la que va tractar d'explicar de la manera més senzilla possible l'Història de l'Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L'historiador del temps o L'historiador de l'univers, i ''L'univers en un clafoll d'anou'' (The Universe in a Nutshell), de [[2001]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Stephen_Hawking Stephen Hawking en Wikipedia]
== Biografia ==
Hawing era membre de la Real Societat de Londres, de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'[[Estats Units]]. Fon titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques (Lucasian Chair of Mathematics) de l'Universitat de Cambridge des de [[1979]] fins a la seua jubilació en [[2009]].
Entre les numeroses distincions que li varen ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i fon guardonat en l'Orde de l'Imperi Britànic (grau CBE) en [[1982]], el Premi Príncip d'Astúries de la Concòrdia en [[1989]], la Medalla Copley en [[2006]], la Medalla de la Llibertat en [[2009]] i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneiximent en [[2015]].
Hawking patia una malaltia motoneuronal relacionada en l'esclerosis lateral amiotròfica ([[ELA]]) que se li va diagnosticar en només 21 anys i que va anar agravant el seu estat en el pas dels anys, fins a deixar-ho casi completament paralisat i li va forçar a comunicar-se a través d'un aparat generador de veu. Es va casar en dos ocasions i tingué tres fills.
== Obra ==
Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va alcançar enormes èxits de vendes, en els que discutix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a ''Breu història del temps: del Big Bang als forats negres'' (A Brief History of Clave: From the Big Bang to Black Holes), de [[1988]], i que estigué en la llista de bestsellers del ''The Sunday Claves'' britànic durant 237 semanes, ''Brevíssima història del temps'' (A Briefer History of Clave), de [[2005]], en colaboració en Leonard Mlodinow, en la que va tractar d'explicar de la manera més senzilla possible l'Història de l'Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L'historiador del temps o L'historiador de l'univers, i ''L'univers en un clafoll d'anou'' (The Universe in a Nutshell), de [[2001]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Stephen_Hawking Stephen Hawking en Wikipedia]