Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
146 bytes eliminats ,  01:47 20 maig 2009
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
En el cas que nos ocupa, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través  i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.
 
En el cas que nos ocupa, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través  i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.
   −
Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats,  per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen de  una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de  hifes extesses, que ocupen un volum  de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també , degut a sa gran superficie, pera l'absorcio d'aigua i nutrients.....
+
Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats,  per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de  hifes extesses, que ocupen un volum  de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.
   −
En eixe punt es desenrrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis,  en la que intervé la llum, el aigua i el aire com actors principals , i al mateix temps  es va formant la vascularitat,el creiximent secundari,  la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors. ...etc....i......, quan tot aixó está instalat en la terra, no SE SI CONTINUANT el camí mampress d'ocuparla tota cada vegá mes llunt del aigua originaora, o  be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen sufrir unes elevacións i unes desertissacions, la consequiencia  va ser que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, pense que majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.
+
En eixe punt es desenrrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis,  en la que intervé la llum, el aigua i el aire com actors principals , i al mateix temps  es va formant la vascularitat,el creiximent secundari,  la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors. ...etc....i......, quan tot aixó está instalat en la terra, no SE SI continuant el camí mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o  be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen sufrir unes elevacións i unes desertissacions, la consequiencia  va ser que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.
    
En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.
 
En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.
Llínea 18: Llínea 18:  
Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat  es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part.
 
Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat  es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part.
   −
Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages,  i,  en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per LA NIT  PERA ABSORVIR el CO2 , (per la nit en que, justament en  l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio  d'aigua) .Entonces, fabriquen  i almacenen un acit, el malic que, al dia siguient, YA en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen  en els seus sucres, en el seu aliment.
+
Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages,  i,  en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per la nit per a absorvir el CO2, (per la nit en que, justament en  l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio  d'aigua). Llavors, fabriquen  i almagasenen un acit, el malic que, al dia següent, ya en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen  en els seus sucres, en el seu aliment.
   −
  Este sistema , artilugi o trampeta, es diu CAM, no per una de les nostres caixes d'aforros, no, sino perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees i, com tot ho escriuen al reves, vol dir Metabolisme acit de les crassulacees......, i lo de acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula...........
+
Este sistema, artilugi o trampeta, es diu CAM, perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees. Vol dir Metabolisme acit de les crassulacees, i lo d'acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula.
   −
Be, ara ya estem entre els 1000 i 3000 metres d'altitut... (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir periods de sequera de mes de six messos o periods de pluja de dos a tres messos.
+
Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.
   −
 
+
En eixos llocs, les plantes tenen tendencia a no creixer molt en altura, a quedarse baixetes per tindre un metabolisme ralentissat (mai poden comparar-se els rendiments d'absorcio, transpiració, continguts de cloroplasts, fotosintesis, etc, del cos mig tapat per les espines d'un cactus, al de les fulles de qualsevol planta,  que son organs desenrrollats especificament per l'evolucio per ad aixo mateix) i, sobretot, tenden a presentar un cos que es preste a canvis molts grans de volum sense trencar-se ni explotar...(canvis de a voltes el 50%)  De ahí la presencia de costelles o tuberculs, en nostre cas , en les mammillaries, tuberculs en forma de mamella .  FOTO
En eixos llocs, les plantes tenen tendencia a no creixer molt en altura, a quedarse baixetes per tindre un metabolisme ralentissat (MAI PODEN COMPARARSE els rendiments d'absorcio, transpiració, continguts de cloroplasts, fotosintesis etc. del cos mig tapat per les espines d'un cactus, al de les fulles de qualsevol planta,  que son organs desenrrollats especificament per l'evolucio per ad aixo mateix....) i, sobre tot, tenden a presentar un cos qu'es preste a canvits molts grans de volum sense trencarse ni explotar...(canvits de a vegaes del 50%)  De ahí la presencia de costelles o tuberculs, en nostre cas , en les mammillaries, tuberculs en forma de mamella .  FOTO
      
Aci en Valencia, normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des d'este  mes de  novembre hasda ben entrat mars i n'hi han alguns qu'es claven en  terra i  casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal....pero, que en un parell de messos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i lustrossos con avans
 
Aci en Valencia, normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des d'este  mes de  novembre hasda ben entrat mars i n'hi han alguns qu'es claven en  terra i  casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal....pero, que en un parell de messos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i lustrossos con avans

Menú de navegació