Canvis

* L'estudi de l'estructura comença en considerar les diferents propietats dels [[número]]s, inicialment els [[números natural]] i els [[números enters]]. Les regles que dirigixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'[[àlgebra elemental]], i les propietats més profundes dels números enters s'estudien en la [[teoria de números]]. Despuix, l'organisació de coneiximents elementals va produir els sistemes axiomàtics (teories), permetent el descobriment de conceptes estructurals que en l'actualitat dominen esta ciència (i.g. estructures categòriques). L'investigació de métodos per a resoldre equacions porta al camp del [[àlgebra abstracta]]. L'important concepte de [[vector (matemàtica)|vector]], generalisat a [[espai vectorial]], és estudiat en l'[[àlgebra llineal]] i pertany a les dos branques de l'estructura i l'espai.

* L'estudi de l'estructura comença en considerar les diferents propietats dels [[número]]s, inicialment els [[números natural]] i els [[números enters]]. Les regles que dirigixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'[[àlgebra elemental]], i les propietats més profundes dels números enters s'estudien en la [[teoria de números]]. Despuix, l'organisació de coneiximents elementals va produir els sistemes axiomàtics (teories), permetent el descobriment de conceptes estructurals que en l'actualitat dominen esta ciència (i.g. estructures categòriques). L'investigació de métodos per a resoldre equacions porta al camp del [[àlgebra abstracta]]. L'important concepte de [[vector (matemàtica)|vector]], generalisat a [[espai vectorial]], és estudiat en l'[[àlgebra llineal]] i pertany a les dos branques de l'estructura i l'espai.

* L'estudi de l'espai origina la [[geometria]], primer la [[geometria euclídea]] i després la [[trigonometria]]. En la seua faceta alvançada el sorgiment de la topologia dona la necessària i correcta manera de pensar sobre les nocions de rodalia i continuïtat de les nostres concepcions espacials.

* L'estudi de l'espai origina la [[geometria]], primer la [[geometria euclídea]] i després la [[trigonometria]]. En la seua faceta alvançada el sorgiment de la topologia dona la necessària i correcta manera de pensar sobre les nocions de rodalia i continuïtat de les nostres concepcions espacials.

* La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les [[ciències naturals]] i del [[Càlcul infinitesimal|càlcul]]. Per a resoldre problemes que es dirigixen en forma natural a relacions entre una cantitat i la seua taxa de canvi, s'estudien les [[equació diferencial|equacions diferencials]] i de les seues solucions. Els números usats per a representar les cantitats contínues són els [[números reals]]. Per a estudiar els processos de canvi s'utilisa el concepte de [[funció matemàtica]]. Els conceptes de [[derivada]] i [[integral]], introduïts per [[Isaac Newton|Newton]] i [[Leibniz]], representen un paper clau en est estudi, i són objectes del Càlcul diferencial i integral i, sobre el rigor, s'ocupa l'[[Anàlisis matemàtic]]. És convenient per a molts fins introduir funció, derivació, integració en el conjunt C dels número complexos, aixina sorgixen el càlcul de variable complexa i l'[[anàlisis complex]]. L'[[anàlisis funcional]] consistix en estudiar els espais vectorials de dimensió infinita, problemes que la seua incògnita és una funció.

* La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les [[ciències naturals]] i del [[Càlcul infinitesimal|càlcul]]. Per a resoldre problemes que es dirigixen en forma natural a relacions entre una cantitat i la seua taxa de canvi, s'estudien les [[equació diferencial|equacions diferencials]] i de les seues solucions. Els números usats per a representar les cantitats contínues són els [[números reals]]. Per a estudiar els processos de canvi s'utilisa el concepte de [[funció matemàtica]]. Els conceptes de [[derivada]] i [[integral]], introduïts per [[Isaac Newton|Newton]] i [[Leibniz]], representen un paper clau en este estudi, i són objectes del Càlcul diferencial i integral i, sobre el rigor, s'ocupa l'[[Anàlisis matemàtic]]. És convenient per a molts fins introduir funció, derivació, integració en el conjunt C dels número complexos, aixina sorgixen el càlcul de variable complexa i l'[[anàlisis complex]]. L'[[anàlisis funcional]] consistix en estudiar els espais vectorials de dimensió infinita, problemes que la seua incògnita és una funció.

[[Categoria:Ciències naturals]]

[[Categoria:Ciències naturals]]

[[Categoria:Matemàtiques]]

[[Categoria:Matemàtiques]]