Llínea 75: |
Llínea 75: |
| | | |
| El "LO" com a articul en valencià s'utilisa per una banda com a articul neutre. Eixemple: '''val.''' "'''Lo''' que passa es que..." '''cat.''' "'''el''' que passa es que". Pero el "LO" com a equivalent de l'articul masculi en valencià s'utilisa exclusivament en casos molt concrets (¡ultra concrets!) i mes be coloquialment. Eixemple: "Tot lo mon i tot el mon" (les 2 correctes) "Per lo mati i pel mati" (les 2 correctes). Lo contrari es caure en lo mateix que fa el catalanisme i seria fer lo mateix que nosatros critiquem, utilisar paraules arcaisants que no estan vives en el valencià modern des de fa molt de temps. Escriure "Lo Valencià" per a parlar de "el valencià" no te cap sentit. Aixo ho diuen nomes en la part Nort de Valencia, de Peniscola cap amunt i prou. Nomes un 10% del territori valencià ho utilisa. Com a localisme i forma local em pareix perfecta i ells deuen d'utilisar-ho i mantindre-ho al 100% i nosatros respectar-lo al 100% perque aixo es mes riquea per a la llengua valenciana. Pero d'ahi a dedicar-nos a rescatar formes arcaiques quan ne tenim atres formes modernes que estan totalment vives.... | | El "LO" com a articul en valencià s'utilisa per una banda com a articul neutre. Eixemple: '''val.''' "'''Lo''' que passa es que..." '''cat.''' "'''el''' que passa es que". Pero el "LO" com a equivalent de l'articul masculi en valencià s'utilisa exclusivament en casos molt concrets (¡ultra concrets!) i mes be coloquialment. Eixemple: "Tot lo mon i tot el mon" (les 2 correctes) "Per lo mati i pel mati" (les 2 correctes). Lo contrari es caure en lo mateix que fa el catalanisme i seria fer lo mateix que nosatros critiquem, utilisar paraules arcaisants que no estan vives en el valencià modern des de fa molt de temps. Escriure "Lo Valencià" per a parlar de "el valencià" no te cap sentit. Aixo ho diuen nomes en la part Nort de Valencia, de Peniscola cap amunt i prou. Nomes un 10% del territori valencià ho utilisa. Com a localisme i forma local em pareix perfecta i ells deuen d'utilisar-ho i mantindre-ho al 100% i nosatros respectar-lo al 100% perque aixo es mes riquea per a la llengua valenciana. Pero d'ahi a dedicar-nos a rescatar formes arcaiques quan ne tenim atres formes modernes que estan totalment vives.... |
| + | |
| + | Lo que no pot ser es lo que diuen alguns...que reclamen que la RACV admitixca paraules com "mosatros" o que lleven la "d" intervocalica en "vesprada" per "vesprà" o matinada per "matinà" a l'escriure i despres per atra banda usar per totes bandes el "lo" quan no toca..."lo policia" "lo peix" "lo colege" "lo valencià" i el "ab" per el "en". O estas a favor de la llengua valenciana moderna i viva que parla el poble o estas a favor de farçir la llengua valenciana d'arcaismes. Pero en uns casos que m'agraden si i en atres que no m'agraden no, puix resulta del tot incoherent. O t'agarres a un criteri o t'agarres a l'atre. Pero els dos a la volta i arbitrariament...resultaria absurt i ridicul i per supost, la risa dels nostres amats enemics. |
| | | |
| Eixa es la postura de la RACV, pero vaja, pense que es la postura de tots, perque en aço, no n'hi desacort dins del valencianisme. Es com lo de la forma "ab" (per a dir "con" en castellà) per el "en", que si està viu. Val, que si, que "ab" es valencià i es valencià antic...pero si aixo no es diu en el parlar viu des de fa varis segles..¿quina necessitat tenim d'utilisar-la i embolicar-nos i embolicar al personal?...si "en" es una forma totalment viva i general en tot el territori valencià. En fi, son qüestions puntuals. Ara, tambe te dic que els valencianistes que utilisen cada dos per tres i per totes bandes...el "ab" per el "en" i el "lo" (est ultim a on no toca) per "el" baix la meua opinio, no li fan cap de favor al valencianisme, perque aixo supon fer la llengua arcaica i incomprensible a la gent i distanciar-la de la parla viva, que es la gran virtut que tenen les Normes d'el Puig, que son les que millor reflexen el parlar viu del valencià. Es llevar-li lo millor que tenen. Fan que les Normes d'el Puig pareguen una cosa antiga, rara i de chiste. En fi, quin rollo t'he soltat. Pero vaja, pense que es la postura general. | | Eixa es la postura de la RACV, pero vaja, pense que es la postura de tots, perque en aço, no n'hi desacort dins del valencianisme. Es com lo de la forma "ab" (per a dir "con" en castellà) per el "en", que si està viu. Val, que si, que "ab" es valencià i es valencià antic...pero si aixo no es diu en el parlar viu des de fa varis segles..¿quina necessitat tenim d'utilisar-la i embolicar-nos i embolicar al personal?...si "en" es una forma totalment viva i general en tot el territori valencià. En fi, son qüestions puntuals. Ara, tambe te dic que els valencianistes que utilisen cada dos per tres i per totes bandes...el "ab" per el "en" i el "lo" (est ultim a on no toca) per "el" baix la meua opinio, no li fan cap de favor al valencianisme, perque aixo supon fer la llengua arcaica i incomprensible a la gent i distanciar-la de la parla viva, que es la gran virtut que tenen les Normes d'el Puig, que son les que millor reflexen el parlar viu del valencià. Es llevar-li lo millor que tenen. Fan que les Normes d'el Puig pareguen una cosa antiga, rara i de chiste. En fi, quin rollo t'he soltat. Pero vaja, pense que es la postura general. |
Llínea 80: |
Llínea 82: |
| Per a mi, els principis fonamentals serien estos: | | Per a mi, els principis fonamentals serien estos: |
| *1- Les Normes d'el Puig son i han de ser lo mes paregut possible a la llengua valenciana viva i moderna. Per tant els arcaismes innecessaris estan de sobra. Per a "arcaismes" (si coincidixen en el català actual, clar. Si no, no els gasten) i experiments diversos, ya tenim al català en l'escola, en Canal 9, etc. | | *1- Les Normes d'el Puig son i han de ser lo mes paregut possible a la llengua valenciana viva i moderna. Per tant els arcaismes innecessaris estan de sobra. Per a "arcaismes" (si coincidixen en el català actual, clar. Si no, no els gasten) i experiments diversos, ya tenim al català en l'escola, en Canal 9, etc. |
− | *2- Si n'hi ha una forma viva i moderna no la substituixques per atra antiga i ya morta. Perque estas remant al contrari de les Normes d'el Puig i perque es una cosa absurda. Aço no val per a paraules, adjectius..etc...val per a formes...com per eixemple el "ab", "lo" i formes molt usuals paregudes. Paraules....puix si se poden utilisar paraules i adjectius poc comuns o infreqüents.¿perque no?. Pero vaja, algo aixina. Com el "nosatres" de la RACV, molt academic, pero algun dia tindran que admetre el "mosatros" tal qual. No tenen mes collons i deixar el "nosatres" com a forma academica o arcaisme. De moment el "nosatros" pareix que està admes "oficiosament" per la RACV o fan la vista grossa per a qui ho utilise. Yo sempre escric "nosatros". No tinc el perque arcaisar absurdament la meua llengua, vaja. De les dos admeses, utilise la forma actual. Pero es una postura molt personal. El dia que admitixquen "mosatros", puix no tardare ni 2 segons en passar a escriure mosatros sempre, clar. jaja. Un dels motius de la RACV per al "nosatres" es perque en valencià es "nos" i "atres". No es diu "atros" per a dir cast. "otros", sino "atres". En part es per mantindre eixa coherencia. Rollos... | + | *2- Si n'hi ha una forma viva i moderna en valencià (i que a banda no es un castellanisme) no la substituixques per atra antiga i ya morta. Perque estas remant al contrari de les Normes d'el Puig i perque es una cosa absurda. Aço no val per a paraules, adjectius..etc...val per a formes molt usuals...com per eixemple el "ab", "lo" i formes molt usuals paregudes. Paraules....puix si se poden utilisar paraules i adjectius poc comuns o infreqüents.¿perque no?. |
| + | |
| + | Per eixemple, a l'escriure gastem "llavors" i no "entonces" perque "entonces" es un castellanisme molt clar. Pero si una paraula no es un castellanisme o un catalanisme...¿a que sant canviar-la?. Gastem "facenda" que es valencià antic pero es que "hacienda" es un castellanisme i "hisenda" un catalanisme. Pero gastar formes mortes com el "lo" quan no correspon o el "ab" o "aquesta" (valencià del s. XV) quan tens atres formes totalment vives com "el" "en" i "esta"..son ganes de fer les coses al contrari perque si. Pense yo, vaja. |
| + | |
| + | Pero vaja, algo aixina. Com el "nosatres" de la RACV, molt academic, pero algun dia tindran que admetre el "mosatros" tal qual. No tenen mes collons i deixar el "nosatres" com a forma academica o arcaisme. De moment el "nosatros" pareix que està admes "oficiosament" per la RACV o fan la vista grossa per a qui ho utilise. Yo sempre escric "nosatros". No tinc el perque arcaisar sense motiu la meua llengua, vaja. De les dos admeses, utilise la forma mes actual. Pero es una postura molt personal. El dia que admitixquen "mosatros", puix no tardare ni 2 segons en passar a escriure mosatros sempre, clar. jaja. Un dels motius de la RACV per al "nosatres" es perque en valencià es "nos" i "atres". No es diu "atros" per a dir cast. "otros", sino "atres". En part es per mantindre eixa coherencia. Coses academiques... |
| | | |
| Es la meua opinio personal, eh i en este cas, pense que es la majoritaria dins del valencianisme...pero vaja, podem discrepar i debatre-ho tot amistosament. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:07, 19 maig 2009 (UTC) | | Es la meua opinio personal, eh i en este cas, pense que es la majoritaria dins del valencianisme...pero vaja, podem discrepar i debatre-ho tot amistosament. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:07, 19 maig 2009 (UTC) |