− | La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma 'l, contracció de la forma clàssica ''lo'', faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament, ''el'' se posava darrere de paraules acabades per vocal, i ''lo'' (singular masculí) en la resta de posicions, això es segui fent al valencià de les comarques del nord de Castelló. | + | La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma [[llatí|llatina]] ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal. |
− | Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLVD —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies... | + | Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies... |
− | La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLVD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria. | + | La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria. |