Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Christ_Pantocrator_Deesis_mosaic_Hagia_Sophia.jpg|thumb|250px|[[Mosaic]] en una representació de Jesucrist, existent en l'antiga [[Basílica de Santa Sofía]] ([[Estambul]]), datada prop de [[1280]]]] | | [[Image:Christ_Pantocrator_Deesis_mosaic_Hagia_Sophia.jpg|thumb|250px|[[Mosaic]] en una representació de Jesucrist, existent en l'antiga [[Basílica de Santa Sofía]] ([[Estambul]]), datada prop de [[1280]]]] |
− | '''Jesús de Nazaret''', també conegut com '''Jesús''', '''Crist''' o '''Jesucrist''', és la figura central del [[cristianisme]]. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el [[Fill de Deu]] i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència que, en la seua mort i posterior [[resurrecció de Jesús|resurrecció]], va redimir al [[gènero humà]]. En el [[islam]], a on és conegut pel nom de [[Isa]], ho consideren també com un dels seus [[profeta|profetes]] més importants. És u dels personages que han eixercit una major influència en la [[cultura]] [[Occident|occidental]]. | + | '''Jesús de Nazaret''', també conegut com '''Jesús''', '''Crist''' o '''Jesucrist''', és la figura central del [[cristianisme]]. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el [[Fill de Deu]] i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència que, en la seua mort i posterior [[resurrecció de Jesús|resurrecció]], va redimir al [[gènero humà]]. En l'[[islam]], a on és conegut pel nom de [[Isa]], és considerat també com un dels seus [[profeta|profetes]] més importants. És un dels personages que han eixercit una major influència en la [[cultura]] [[Occident|occidental]]. |
| | | |
− | La paraula '''Crist''' prové del [[llatí]] ''Christus'', i este del [[idioma grec|grec]] ''jristós'', 'χριστ' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so "jota" [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció del [[idioma hebreu|hebreu]] ''mashíaj'' (en [[idioma valencià|valencià]], '[[messies]], salvador'). | + | La paraula '''Crist''' prové del [[llatí]] ''Christus'', i este del [[idioma grec|grec]] ''khristós'', 'χριστ' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció del [[idioma hebreu|hebreu]] ''mashíakh'' (en [[idioma valencià|valencià]], '[[messies]], salvador'). |
| | | |
| Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mitat acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura,la majoria dels historiadors i experts bíblics opina que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí la historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.<br /> | | Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mitat acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura,la majoria dels historiadors i experts bíblics opina que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí la historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.<br /> |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| Per citar a soles alguns autors que afirmen la historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (''La mort del Messies'', ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (''Jesús, vida d'un llaurador jueu'', 1994, ISBN 84-7423-655-X; ''Jesús desenterrat'', ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (''Jesús, el profeta jueu apocalíptic'', 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (''El Jesús històric'', 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (''La figura històrica de Jesús'', 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (''Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador'', 1994, ISBN 84-7669-213-7; ''La religió de Jesús el jueu'', 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (''El procés a Jesús'', 1983, ISBN 84-85501-50-0).<br /> | | Per citar a soles alguns autors que afirmen la historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (''La mort del Messies'', ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (''Jesús, vida d'un llaurador jueu'', 1994, ISBN 84-7423-655-X; ''Jesús desenterrat'', ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (''Jesús, el profeta jueu apocalíptic'', 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (''El Jesús històric'', 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (''La figura històrica de Jesús'', 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (''Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador'', 1994, ISBN 84-7669-213-7; ''La religió de Jesús el jueu'', 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (''El procés a Jesús'', 1983, ISBN 84-85501-50-0).<br /> |
| | | |
− | Hi ha que destacar-se que inclús els defensors de la teoria de la inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador [[judaisme|judeu]] que va viure al principi del [[sigle I]] en les regions de [[Galilea]] i [[Judea]] i fon [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] en [[Jerusalem]] entorn de l'any [[30]]. | + | Hi ha que destacar-ne que inclús els defensors de la teoria de la inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador [[judaisme|judeu]] que va viure al principi del [[sigle I]] en les regions de [[Galilea]] i [[Judea]] i fon [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] en [[Jerusalem]] entorn de l'any [[30]]. |
| | | |
| Lo que es coneix de Jesús depén casi absolutament <ref>Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns cassos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.</ref> de la tradició cristiana, especialment de la utilisada per a la composició dels [[evangelis sinòptics]], redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, despuix de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als métodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's. | | Lo que es coneix de Jesús depén casi absolutament <ref>Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns cassos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.</ref> de la tradició cristiana, especialment de la utilisada per a la composició dels [[evangelis sinòptics]], redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, despuix de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als métodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's. |