Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | | |
| | | |
− | Va obtindre brillantment la revàlida en [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia: | + | Va obtindre brillantment la revàlida en l'any [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia: |
| | | |
| {{cita|" com a batiller i jove estudiant, vaig ser una feministe radical. Vaig perdre despuix l'interés per este asunte. Ara vaig a la busca de solucions purament objectives".}} | | {{cita|" com a batiller i jove estudiant, vaig ser una feministe radical. Vaig perdre despuix l'interés per este asunte. Ara vaig a la busca de solucions purament objectives".}} |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| ==Llavor cristiana== | | ==Llavor cristiana== |
| | | |
− | En [[1913]], Edith Stein se'n anà a [[Gottinga]] per a assistir a les classes universitàries d'[[Edmund Husserl]], de qui va arribar a ser discípula i assistent, conseguint en ell el doctorat. Per aquells temps, Edmund Husserl fascinava al públic en un nou concepte de veritat: el món percebut no sols existia de forma kantiana, com a percepció subjectiva. Els seus discípuls entenien la seua filosofia com un virage cap a lo concret, com un "Retorn a l'objectivisme". | + | En l'any [[1913]], Edith Stein se'n anà a [[Gottinga]] per a assistir a les classes universitàries d'[[Edmund Husserl]], de qui va arribar a ser discípula i assistent, conseguint en ell el doctorat. Per aquells temps, Edmund Husserl fascinava al públic en un nou concepte de veritat: el món percebut no sols existia de forma kantiana, com a percepció subjectiva. Els seus discípuls entenien la seua filosofia com un virage cap a lo concret, com un "Retorn a l'objectivisme". |
| | | |
| Sense que ell ho pretenguera, va conduir a molts discípuls seus a la fe cristiana. | | Sense que ell ho pretenguera, va conduir a molts discípuls seus a la fe cristiana. |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | | |
| | | |
− | Al tancar l'hospital militar en [[1916`]], va seguir a Husserl a [[Friburg]] en [[Brisgovia]], a on va obtindre el doctorat "summa cum laude" en una tesi "Sobre el problema de l'empatia ". | + | Al tancar l'hospital militar en l'any [[1916]], va seguir a Husserl a [[Friburg]] en [[Brisgovia]], a on va obtindre el doctorat "summa cum laude" en una tesi "Sobre el problema de l'empatia ". |
| | | |
| ==Doctora, cristiana i catòlica== | | ==Doctora, cristiana i catòlica== |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| ==Batisme== | | ==Batisme== |
| | | |
− | En [[giner]] de [[1922]] Edith Stein es va batejar. Era el dia de la Circumcisió de Jesús, l'acollida de Jesús en l'estirp d'Abraham. Estava adreçada davant de la font batismal, vestida en el blanc mant nupcial de Hedwig Conrad-Martius, que va fer de padrina. | + | En [[giner]] de l'any [[1922]] Edith Stein es va batejar. Era el dia de la Circumcisió de Jesús, l'acollida de Jesús en l'estirp d'Abraham. Estava adreçada davant de la font batismal, vestida en el blanc mant nupcial de Hedwig Conrad-Martius, que va fer de padrina. |
| | | |
| {{cita|"Havia deixat de practicar la meua religió hebrea i em sentia novament hebrea només despuix del meu retorn a Déu".}} | | {{cita|"Havia deixat de practicar la meua religió hebrea i em sentia novament hebrea només despuix del meu retorn a Déu".}} |
Llínea 135: |
Llínea 135: |
| ==Persecució nazi== | | ==Persecució nazi== |
| | | |
− | El [[9 de novembre]] de 1938 es va posar de manifest davant de tot el món l'odi que tenien els nazis als judeus. Cremen les sinagogues, se sembra el terror entre les gents judies. La Mare Superiora de les Carmelites de Colònia fa tot lo que es puga per a portar a l'estranger a sor Teresa Benedicta de la Creu. La nit de fi d'any de 1938 creua la frontera dels Països Baixos i la porten al monasteri de Carmelites d'[[Echt]], en [[Holanda]]. Allí redacta el seu testament el [[9 de juny]] de [[1939]]. | + | El [[9 de novembre]] de l'any 1938 es va posar de manifest davant de tot el món l'odi que tenien els nazis als judeus. Cremen les sinagogues, se sembra el terror entre les gents judies. La Mare Superiora de les Carmelites de Colònia fa tot lo que es puga per a portar a l'estranger a sor Teresa Benedicta de la Creu. La nit de fi d'any de 1938 creua la frontera dels Països Baixos i la porten al monasteri de Carmelites d'[[Echt]], en [[Holanda]]. Allí redacta el seu testament el [[9 de juny]] de [[1939]]. |
| | | |
| {{cita|"Ya des d'ara accepte en goig, en completa sumisió i segons la seua santísima voluntat, la mort que Déu m'haja destinat. Prec al Senyor que accepte la meua vida i mort... de manera que el Senyor siga reconegut pels seus i que el seu Regne vinga en tota la seua magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món... ".}} | | {{cita|"Ya des d'ara accepte en goig, en completa sumisió i segons la seua santísima voluntat, la mort que Déu m'haja destinat. Prec al Senyor que accepte la meua vida i mort... de manera que el Senyor siga reconegut pels seus i que el seu Regne vinga en tota la seua magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món... ".}} |