Llínea 14: |
Llínea 14: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En [[1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. L'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària. | + | Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En [l'any [1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària. |
| | | |
− | L'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.
| + | En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell. |
| | | |
| A l'any següent, en l'historieta ''Tritón'', voria la llum el personage de Torres que alcançarà major fama: ''Roco Vargas''. En les seues aventures es retrata a un escritor de ciència ficció, amo d'un club nocturn, aventurer espacial i galant consumat que recorrerà tot el sistema solar resolent els conflictes que amenacen a la humanitat. | | A l'any següent, en l'historieta ''Tritón'', voria la llum el personage de Torres que alcançarà major fama: ''Roco Vargas''. En les seues aventures es retrata a un escritor de ciència ficció, amo d'un club nocturn, aventurer espacial i galant consumat que recorrerà tot el sistema solar resolent els conflictes que amenacen a la humanitat. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya. | | L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya. |
| | | |
− | En 1985, Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]]. | + | En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]]. |
| | | |
| En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona. | | En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona. |