26 957
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 137:
Llínea 137: + +
→Cites
{{Cita|El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps mes antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat.|''En torn a la Llengua Valenciana'', per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d'Acció Valencianista (GAV)}}
{{Cita|El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps mes antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat.|''En torn a la Llengua Valenciana'', per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d'Acció Valencianista (GAV)}}
{{Cita|Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'historia fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al mes alt nivell d'esplendor en un sigle d'or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d'una important historia lliteraria propia, té que apropiar dels classics valencians...|''El secessionisme llingüistic'', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
== Vore també ==
== Vore també ==