23 727
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel de Montoliu i de Togores''' (Barcelona, 1877 - 1961) fon el millor filòlec català del sigle XX. Manuel de Montoliu, ademés de filò...»
'''Manuel de Montoliu i de Togores''' ([[Barcelona]], [[1877]] - [[1961]]) fon el millor filòlec català del [[sigle XX]]. Manuel de Montoliu, ademés de filòlec, fon un erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitari, escrigué diverses obres i artículs sobre lliteratura i llingüística.
== Biografia ==
Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps.
Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[Alemània]]). Familiarisat en l'idioma i els métodos de treball alemans, va treballar com a llector de [[Castellà|castellà]] i [[Català|català]] en l'Universitat d'[[Hamburc]], i, ya consagrat com una de les figures més prometedores de la filologia hispànica contemporànea, va retornar a [[Espanya]] per a ocupar una càtedra de lliteratura en l'Universitat de Barcelona. El restant de la seua fructífera llabor docent es va desenrollar a partir de [[1925]] en Argentina, on va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de [[Buenos Aires]], i, finalment, de nou en la seua ciutat natal, a la que va retornar per a recuperar la seua càtedra universitària.
== Obra ==
Autor de numerosos artículs i ensajos monogràfics centrats en la lliteratura espanyola i catalana de qualsevol época, va deixar impresos alguns volums d'obligada consulta en les facultats de Lletres de tot l'àmbit hispànic.
* Estudis de Literatura catalana (1912)
* Manual de literatura castellana (1929)
* El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro (1942)
* Manual d'història crítica de la literatura catalana. Edad Moderna (1823-1900) (1922)
* Breviari crític (1926-1933)
* La cançó popular (1926)
* Elucidario crítico (1947)
* Les grans personalitats de la literatura catalana. Varis toms.
* Llibre de Tarragona (1953)
* Llibre de Poblet (1955)
* Pizarro (1958), de caràcter biogràfic.
* Las mejores poesías (1923). El pròlec d'una selecció de poemes de l'autora chilena [[Gabriela Mistral]].
Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[Dante]].
== Cites ==
{{Cita|El millor filòlec català del segle XX defengué l'Idioma Valencià. Manuel Montoliu considerà que el valencià era una llengua independent i que el català n'era una atra. L'elogi que feu [[Cervantes]] cap a la [[llengua valenciana]] té més pes que l'opinió de tres o quatre sabis|J. Ferrer (''Valéncia Hui'', 25.3.2007)}}
== Referències ==
* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=montoliu-de-togores-manuel-de Biografía de Manuel de Montoliu - La web de las biografías]
== Biografia ==
Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps.
Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[Alemània]]). Familiarisat en l'idioma i els métodos de treball alemans, va treballar com a llector de [[Castellà|castellà]] i [[Català|català]] en l'Universitat d'[[Hamburc]], i, ya consagrat com una de les figures més prometedores de la filologia hispànica contemporànea, va retornar a [[Espanya]] per a ocupar una càtedra de lliteratura en l'Universitat de Barcelona. El restant de la seua fructífera llabor docent es va desenrollar a partir de [[1925]] en Argentina, on va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de [[Buenos Aires]], i, finalment, de nou en la seua ciutat natal, a la que va retornar per a recuperar la seua càtedra universitària.
== Obra ==
Autor de numerosos artículs i ensajos monogràfics centrats en la lliteratura espanyola i catalana de qualsevol época, va deixar impresos alguns volums d'obligada consulta en les facultats de Lletres de tot l'àmbit hispànic.
* Estudis de Literatura catalana (1912)
* Manual de literatura castellana (1929)
* El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro (1942)
* Manual d'història crítica de la literatura catalana. Edad Moderna (1823-1900) (1922)
* Breviari crític (1926-1933)
* La cançó popular (1926)
* Elucidario crítico (1947)
* Les grans personalitats de la literatura catalana. Varis toms.
* Llibre de Tarragona (1953)
* Llibre de Poblet (1955)
* Pizarro (1958), de caràcter biogràfic.
* Las mejores poesías (1923). El pròlec d'una selecció de poemes de l'autora chilena [[Gabriela Mistral]].
Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[Dante]].
== Cites ==
{{Cita|El millor filòlec català del segle XX defengué l'Idioma Valencià. Manuel Montoliu considerà que el valencià era una llengua independent i que el català n'era una atra. L'elogi que feu [[Cervantes]] cap a la [[llengua valenciana]] té més pes que l'opinió de tres o quatre sabis|J. Ferrer (''Valéncia Hui'', 25.3.2007)}}
== Referències ==
* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=montoliu-de-togores-manuel-de Biografía de Manuel de Montoliu - La web de las biografías]