Canvis

| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vilarreal]], 3 de novembre de [[1876]] - [[Xàtiva]], 21 de juliol de [[1971]]) fon un juge i historiador [[Valencians|valencià]], pioner de la fotografia documental.

'''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vilarreal]], [[3 de novembre]] de [[1876]] - [[Xàtiva]], [[21 de juliol]] de [[1971]]) fon un juge i historiador [[Valencians|valencià]], pioner de la fotografia documental.

== Biografia ==

== Biografia ==

En el [[sigle XVIII]] la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En [[1901]], en la ciutat de [[Valéncia]], Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'[[Universitat de Madrit]] el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de [[Creu Roja Espanyola]]. En [[1909]] conseguix la plaça titular en [[Burriana]], que ocuparà fins a l'any [[1920]], quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal.

En el [[sigle XVIII]] la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En l'any [[1901]], en la ciutat de [[Valéncia]], Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'[[Universitat de Madrit]] el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de [[Creu Roja Espanyola]]. En [[1909]] conseguix la plaça titular en [[Burriana]], que ocuparà fins a l'any [[1920]], quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal.

Les seues inquietuts culturals comencen a manifestar-se a partir de 1909, en la publicació de ''Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón'' o ''Impresiones de mi tierra'', que motivaran la seua posterior colaboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la ''Geografia General del Reino de Valencia'' dirigida per [[Francesc Carreras]] en l'any [[1913]]. Eixe mateix any és nomenat membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]], adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (posteriorment, en [[1921]] ho sería de la de Valéncia). En [[1919]] és designat delegat real de Belles Arts en [[Castelló]].

Les seues inquietuts culturals comencen a manifestar-se a partir de l'any 1909, en la publicació de ''Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón'' o ''Impresiones de mi tierra'', que motivaran la seua posterior colaboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la ''Geografia General del Reino de Valencia'' dirigida per [[Francesc Carreras]] en l'any [[1913]]. Eixe mateix any és nomenat membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]], adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (posteriorment, en [[1921]] ho sería de la de Valéncia). En [[1919]] és designat delegat real de Belles Arts en [[Castelló]].

Traslladat voluntàriament a Xàtiva en [[1920]], degut a que allí havia passat circunstancialment el seu viage de bodes, quedant impressionat per la seua bellea i pel seu patrimoni històric-artístic. Dirigix el [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i de documentació històrica de la ciutat de Xàtiva, rep en [[1923]] el títul de Fill Adoptiu, i en [[1940]] el de Croniste Oficial. Durant eixos anys, Carlos Sarthou, pioner de la fotografia documental, recopila una gran colecció gràfica de centenars de clichés sobre cristal i celuloide, compilats en dos importants volums en pròlec d'[[Azorín]]: ''Castillos de España'' i ''Catedrales de España'', obres testimonials de molts monuments i paisages que posteriorment desapareixeran per culpa de la [[Guerra Civil|guerra]] o de l'activitat urbanística.

Traslladat voluntàriament a Xàtiva en [[1920]], degut a que allí havia passat circunstancialment el seu viage de bodes, quedant impressionat per la seua bellea i pel seu patrimoni històric-artístic. Dirigix el [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i de documentació històrica de la ciutat de Xàtiva, rep en l'any [[1923]] el títul de Fill Adoptiu, i en [[1940]] el de Croniste Oficial. Durant eixos anys, Carlos Sarthou, pioner de la fotografia documental, recopila una gran colecció gràfica de centenars de clichés sobre cristal i celuloide, compilats en dos importants volums en pròlec d'[[Azorín]]: ''Castillos de España'' i ''Catedrales de España'', obres testimonials de molts monuments i paisages que posteriorment desapareixeran per culpa de la [[Guerra Civil|guerra]] o de l'activitat urbanística.

En [[1946]] acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro ([[Madrit]]), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any [[1953]], membre de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] ([[1956]]), i de la [[Hispanic Society de Nova York]] ([[1959]]). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a [[1961]]. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre ''Iconografia Mariana'' ([[1961]]).

En l'any [[1946]] acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro ([[Madrit]]), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any [[1953]], membre de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] ([[1956]]), i de la [[Hispanic Society de Nova York]] ([[1959]]). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a [[1961]]. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre ''Iconografia Mariana'' ([[1961]]).

Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la [[Corona d'Aragó]], i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.

Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la [[Corona d'Aragó]], i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.