25 870
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 39:
Llínea 39: + + + + + + + + + + Llínea 93:
Llínea 103: − − == Enllaços externs == −
sense resum d'edició
El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut.
El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut.
== Història ==
Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[Llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.
La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Villahermosa]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.
Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B:
{{Cita|Per nos, e per los nostres donam e otorgam per tostemps á vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la ciutat e regne de Valencia e de tot lo terme de aquell regne totes e cascunes cequies fraques, e liures majors, é mijanes, e menors ab aygues, e ab manaments, e ab duhiments daygues, e encara aygues de tons; exeptat la cequia real qui va a Puçol; de les cuals cequies, e tonts hajats aigua, e enduhiments, e manaments daygues tostemps continuament de dia, de nuyt. En axi q puscats daquelles regar, e pendre aygues feu alcuna servitut, e servisi, e tribut e que prenats aquelles aygues segons que antigament es, e fo stablit, e acostumat entems de sarrahins}}
== Naiximent ==
== Naiximent ==
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Río_Mijares}}
{{Traduït de|es|Río_Mijares}}
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]
[[Categoria:Riu Millars]]
[[Categoria:Riu Millars]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]