Canvis

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i despuix d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i despuix d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

Entre els anys [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

== Etimologia ==

== Etimologia ==

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant de l'any [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

=== L'Estat Lliure del Congo ===

=== L'Estat Lliure del Congo ===

L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en [[1885]], les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en l'any [[1885]], les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

A partir de [[1900]], la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

A partir de l'any [[1900]], la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

=== Época colonial belga (1908-1950) ===

=== Época colonial belga (1908-1950) ===

Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.  

Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.  

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "a soles desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].  

En l'any [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "a soles desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].  

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.  

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.  

=== El govern de Patrice Lumumba ===

=== El govern de Patrice Lumumba ===

En [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament despuix de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

En l'any [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament despuix de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent a soles rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport  i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.  

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent a soles rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport  i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.  

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i despuix venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i despuix venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que  ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] varen prendre el control i varen ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

En l'any [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que  ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] varen prendre el control i varen ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

== Estat ==

== Estat ==