Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
201 bytes afegits ,  09:15 27 març 2018
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Orige ==
 
== Orige ==
 +
 
El nom prové de ''munna'', terme [[Idioma àrap|àrap]] que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'[[Alberich]] ([[Ribera Alta]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. En tot i això en la major part de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] el seu consum està més restringit a la [[Pasqua]] i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de [[Sant Vicent Ferrer]]. En les [[Illes Balears]] i [[Catalunya]] se menja a soles el dia de Pasqua.
 
El nom prové de ''munna'', terme [[Idioma àrap|àrap]] que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'[[Alberich]] ([[Ribera Alta]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. En tot i això en la major part de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] el seu consum està més restringit a la [[Pasqua]] i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de [[Sant Vicent Ferrer]]. En les [[Illes Balears]] i [[Catalunya]] se menja a soles el dia de Pasqua.
    
== Elaboració ==
 
== Elaboració ==
 +
 
Els seus ingredients són [[farina]], [[sucre]], [[ou|ous]] i [[sal]]. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.
 
Els seus ingredients són [[farina]], [[sucre]], [[ou|ous]] i [[sal]]. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.
   Llínea 11: Llínea 13:     
== Varietats ==
 
== Varietats ==
 +
 
=== Mona valenciana ===
 
=== Mona valenciana ===
 +
 
En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o [[tonya]]. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.
 
En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o [[tonya]]. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.
    
=== Mona catalana i balear ===
 
=== Mona catalana i balear ===
 +
 
[[Image:monacatalana.jpg|thumb|left|200px|<center>'''Mona típica catalana'''</center>]]
 
[[Image:monacatalana.jpg|thumb|left|200px|<center>'''Mona típica catalana'''</center>]]
 
En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de [[pollastre|pollastres]] i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En [[Menorca]] solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de [[gallina]] s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.
 
En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de [[pollastre|pollastres]] i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En [[Menorca]] solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de [[gallina]] s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.
    
== Costums ==
 
== Costums ==
 +
 
La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en algun [[cacherulo]].
 
La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en algun [[cacherulo]].
   Llínea 26: Llínea 32:     
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
 
* [[Pasqua]]
 
* [[Pasqua]]
 
* [[Ou de Pasqua]]
 
* [[Ou de Pasqua]]
 
* [[Semana Santa]]
 
* [[Semana Santa]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [http://www.levante-emv.com/castello/2018/03/27/mona-pascua-300-anos-tradicion/1696794.html La mona de Pascua, 300 años de tradición convertida en arte - Levante]
 +
    
[[Categoria:Gastronomia]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]
26 274

edicions

Menú de navegació