Canvis

=== Índex mundial de llibertat de prensa ===

=== Índex mundial de llibertat de prensa ===

{{AP|Índex de llibertat de prensa}}

{{AP|Índex de llibertat de prensa}}

Cada any, [[Reporters Sense Fronteres]] publica una [[Índex de llibertat de prensa|classificació de paisos en térmens de la seua llibertat de prensa]]. La llista es realisa sobre la base de les respostes donades a qüestionaris enviats a periodistes que són part de les organisacions membre, com també a especialistes relacionats tals com a investigadors, juristes i activistes pels drets humans. El qüestionari pregunta sobre atacs directes a periodistes i a mijos i també sobre atres formes indirectes de pressió sobre la prensa lliure, com per eixemple pressió de les ONG sobre periodistes. RSF és cuidadós de notar que l'índex a soles brega en la llibertat de prensa, i no intenta medir la calitat del periodisme.

Cada any, [[Reporters Sense Fronteres]] publica una [[Índex de llibertat de prensa|classificació de països en térmens de la seua llibertat de prensa]]. La llista es realisa sobre la base de les respostes donades a qüestionaris enviats a periodistes que són part de les organisacions membre, com també a especialistes relacionats tals com a investigadors, juristes i activistes pels drets humans. El qüestionari pregunta sobre atacs directes a periodistes i a mijos i també sobre atres formes indirectes de pressió sobre la prensa lliure, com per eixemple pressió de les ONG sobre periodistes. RSF és cuidadós de notar que l'índex a soles brega en la llibertat de prensa, i no intenta medir la calitat del periodisme.

Segons l'últim informe de [[Reporters sense fronteres]] de [[2016]], els països a on la prensa és més lliure són [[Finlàndia]], [[Paisos Baixos]], [[Noruega]], [[Dinamarca]], [[Nova Zelanda]] i [[Costa Rica]]. El país on la llibertat de prensa ha segut majorment afectada i restringida va ser [[Eritrea]], seguit de [[Corea del Nort]], [[Turkmenistan]] i [[Cuba]].

Segons l'últim informe de [[Reporters sense fronteres]] de [[2016]], els països a on la prensa és més lliure són [[Finlàndia]], [[Paisos Baixos]], [[Noruega]], [[Dinamarca]], [[Nova Zelanda]] i [[Costa Rica]]. El país on la llibertat de prensa ha segut majorment afectada i restringida va ser [[Eritrea]], seguit de [[Corea del Nort]], [[Turkmenistan]] i [[Cuba]].

=== Estats no democràtics ===

=== Estats no democràtics ===

D'acort en [[Reporters Sense Fronteres]], més d'un terç de la població del món viu en paisos en els que no hi ha llibertat de prensa. Majoritàriament, esta població viu en paisos en els que no hi ha un sistema democràtic, o on este té séries deficiències. El concepte de llibertat de prensa és extremadament problemàtic per a estos paisos, ya que en l'edat moderna el control estricte de l'accés a l'informació es torna crític per a la seua subsistència. Per a este fi, la majoria dels governs no democràtics utilisen organisacions estatals per a promoure propaganda crítica per a mantindre la base de poder polític actual i suprimir (a sovint brutalment) qualsevol intent significatiu dels mijos o de periodistes individuals de desafiar la llínea oficial del govern. En eixos països és comú l'intimidació de periodistes, des de simples amenaces a les seues carreres professionals a amenaces de mort, seqüestres, tortura i assessinat.

D'acort en [[Reporters Sense Fronteres]], més d'un terç de la població del món viu en països en els que no hi ha llibertat de prensa. Majoritàriament, esta població viu en països en els que no hi ha un sistema democràtic, o on este té séries deficiències. El concepte de llibertat de prensa és extremadament problemàtic per a estos països, ya que en l'edat moderna el control estricte de l'accés a l'informació es torna crític per a la seua subsistència. Per a este fi, la majoria dels governs no democràtics utilisen organisacions estatals per a promoure propaganda crítica per a mantindre la base de poder polític actual i suprimir (a sovint brutalment) qualsevol intent significatiu dels mijos o de periodistes individuals de desafiar la llínea oficial del govern. En eixos països és comú l'intimidació de periodistes, des de simples amenaces a les seues carreres professionals a amenaces de mort, seqüestres, tortura i assessinat.

En l'any [[2003]], 42 periodistes varen perdre les seues vides en eixercici de la seua professió i per lo manco 130 varen estar a la presó com a resultat de la seua tasca. En [[2005]], 63 periodistes i 5 assistents varen ser assessinats.

En l'any [[2003]], 42 periodistes varen perdre les seues vides en eixercici de la seua professió i per lo manco 130 varen estar a la presó com a resultat de la seua tasca. En [[2005]], 63 periodistes i 5 assistents varen ser assessinats.