Canvis

Les institucions educatives i científiques europees, revitalisades en el [[Renaiximent]], varen ser superant a les dels otomans, atollades en una rutina d'imitació i falta de crítica. La «revolució científica» en Europa no solament va portar al desenroll de noves infraestructures completament noves, sino que també va portar un canvi en l'armament i en les tècniques de fer la guerra. Solament un grup molt reduït de pensadors en l'Imperi otomà es va donar conte de que la seua civilisació s'estava quedant a la saga del desenroll econòmic sobre Occident, tant en les innovacions militars com en les institucions polítiques i econòmiques.

Les institucions educatives i científiques europees, revitalisades en el [[Renaiximent]], varen ser superant a les dels otomans, atollades en una rutina d'imitació i falta de crítica. La «revolució científica» en Europa no solament va portar al desenroll de noves infraestructures completament noves, sino que també va portar un canvi en l'armament i en les tècniques de fer la guerra. Solament un grup molt reduït de pensadors en l'Imperi otomà es va donar conte de que la seua civilisació s'estava quedant a la saga del desenroll econòmic sobre Occident, tant en les innovacions militars com en les institucions polítiques i econòmiques.

El sorgiment d'Estats forts econòmica i políticament en [[Europa]] es va sumar a un factor de molta rellevància a l'hora de la caiguda otomana. L'Imperi era una màquina militar que funcionava a pur de guerres curtes i victorioses que permetien l'expansió territorial, la seua font de prosperitat. Quan els otomans varen començar a trobar-se en eixèrcits millor preparats i en armes desconegudes, l'Imperi va aplegar als seus llímits d'expansió i varen començar a retrocedir. Va ser en el sigle XVII quan l'Imperi otomà va començar a perdre territoris a un ritme constant en [[Àustria]], [[Rússia]] i en atres paisos europeus expansionistes, territoris que eren perduts en llargues i infructuoses guerres. Aixina va ser com l'Estat otomà no va poder seguir mantenint el seu tesor públic a través d'una màquina militar que consumia més de lo que aportava, absorbint la major part dels ingressos dels imposts.

El sorgiment d'Estats forts econòmica i políticament en [[Europa]] es va sumar a un factor de molta rellevància a l'hora de la caiguda otomana. L'Imperi era una màquina militar que funcionava a pur de guerres curtes i victorioses que permetien l'expansió territorial, la seua font de prosperitat. Quan els otomans varen començar a trobar-se en eixèrcits millor preparats i en armes desconegudes, l'Imperi va aplegar als seus llímits d'expansió i varen començar a retrocedir. Va ser en el sigle XVII quan l'Imperi otomà va començar a perdre territoris a un ritme constant en [[Àustria]], [[Rússia]] i en atres països europeus expansionistes, territoris que eren perduts en llargues i infructuoses guerres. Aixina va ser com l'Estat otomà no va poder seguir mantenint el seu tesor públic a través d'una màquina militar que consumia més de lo que aportava, absorbint la major part dels ingressos dels imposts.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==