Canvis

En [[1923]] li fon diagnosticat un càncer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'articuls, ensachos i llibres.

En [[1923]] li fon diagnosticat un càncer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'articuls, ensachos i llibres.

   

   

[[Image:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus últims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acòs. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a la intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses cuatre germans, exterminades en els camps de concentració.

[[Image:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus últims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acòs. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a la intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

En [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del [[càncer]] de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

En [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del [[càncer]] de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>