Canvis

Els [[composts orgànics]] contenen pocs elements, perqué la majoria estan formats de dos a cinc elements, entre els que sempre es troben el [[carbono]] i l'[[hidrogen]], encara que a vegades s'inclouen com orgànics composts del carbono no hidrogenats. Els atres elements possibles, en orde d'importància, són l'[[oxigen]], el [[nitrogen]], els [[halògens]], el [[sofre]] i el [[fòsfor]], si be atres elements com el [[silici]], l'[[arsènic]], l'[[antimoni]], el [[bismut]], el [[mercuri (element)|mercuri]] i el [[plom]], formen a vegades part de composts orgànics, naturals o preparats al laboratori, aixina com els metals alcalins i alcalinotérreu que constituïxen fonamentalment les sals dels distints [[àcits orgànics]]. L'anàlisis d'un compost orgànic comprén l'anàlisis qualitativa, l'anàlisis quantitativa i l'[[anàlisis funcional]]. En el cas de supondre-se que el compost es troba en estat impur, es purifica prèviament per mig de [[cristalisació]], [[destilació]], [[sublimació]], [[extracció líquit-líquit]], entre atres. El criteri de purea pot jujar-se segons les seues constants físiques ([[punt de fusió]], punt d'[[ebullició]], [[densitat]], [[solubilitat]], etc.).

Els [[composts orgànics]] contenen pocs elements, perqué la majoria estan formats de dos a cinc elements, entre els que sempre es troben el [[carbono]] i l'[[hidrogen]], encara que a vegades s'inclouen com orgànics composts del carbono no hidrogenats. Els atres elements possibles, en orde d'importància, són l'[[oxigen]], el [[nitrogen]], els [[halògens]], el [[sofre]] i el [[fòsfor]], si be atres elements com el [[silici]], l'[[arsènic]], l'[[antimoni]], el [[bismut]], el [[mercuri (element)|mercuri]] i el [[plom]], formen a vegades part de composts orgànics, naturals o preparats al laboratori, aixina com els metals alcalins i alcalinotérreu que constituïxen fonamentalment les sals dels distints [[àcits orgànics]]. L'anàlisis d'un compost orgànic comprén l'anàlisis qualitativa, l'anàlisis quantitativa i l'[[anàlisis funcional]]. En el cas de supondre-se que el compost es troba en estat impur, es purifica prèviament per mig de [[cristalisació]], [[destilació]], [[sublimació]], [[extracció líquit-líquit]], entre atres. El criteri de purea pot jujar-se segons les seues constants físiques ([[punt de fusió]], punt d'[[ebullició]], [[densitat]], [[solubilitat]], etc.).

=== Anàlisis qualitativa ===

=== Anàlisis qualitatiu ===

Es realisa investigant la presència dels elements constituents, especialment del carbono, de l'hidrogen i del nitrogen i menys sovint dels halògens, del sofre i del fòsfor. El carbono es reconeix perqué en calfar la substància, es carbonisa o crema. Calfada en [[òxit cúpric]] en un [[tubo d'ensaig]], s'oxida i forma CO2, que es recull sobre l'aigua de calç, donant un precipitat de carbonat càlcic, CO3Ca. L'hidrogen existent s'oxida formant aigua, que es deposita en els parts superiors del tubo. El nitrogen pot investigar-se mitjançant el calfament de la substància en [[calç iodada]], en la qual cosa el nitrogen es desprén en forma d'amoníac, o mitjançant la fosa de la substància en sodi metàlic, i en este cas es forma [[cianur]] sòdic, que es convertix en ferrocianur en afegir una sal ferrosa. Els halògens es reconeixen calfant un poc de substància en òxit cúpric en una flama no lluminosa; si hi ha halògens, la flama es pinta en vert per la volatilitat de l'[[halur de coure]] corresponent. El sofre es reconeix mitjançant la fusió en sodi, la qual cosa dona lloc a la formació de [[sulfur sòdic]], la [[dissolució aquosa]] de la qual, tractada en dissolució d'[[acetat de plom]], produïx un precipitat negre de [[sulfur de plom]].

Es realisa investigant la presència dels elements constituents, especialment del carbono, de l'hidrogen i del nitrogen i menys sovint dels halògens, del sofre i del fòsfor. El carbono es reconeix perqué en calfar la substància, es carbonisa o crema. Calfada en [[òxit cúpric]] en un [[tubo d'ensaig]], s'oxida i forma CO2, que es recull sobre l'aigua de calç, donant un precipitat de carbonat càlcic, CO3Ca. L'hidrogen existent s'oxida formant aigua, que es deposita en els parts superiors del tubo. El nitrogen pot investigar-se mitjançant el calfament de la substància en [[calç iodada]], en la qual cosa el nitrogen es desprén en forma d'amoníac, o mitjançant la fosa de la substància en sodi metàlic, i en este cas es forma [[cianur]] sòdic, que es convertix en ferrocianur en afegir una sal ferrosa. Els halògens es reconeixen calfant un poc de substància en òxit cúpric en una flama no lluminosa; si hi ha halògens, la flama es pinta en vert per la volatilitat de l'[[halur de coure]] corresponent. El sofre es reconeix mitjançant la fusió en sodi, la qual cosa dona lloc a la formació de [[sulfur sòdic]], la [[dissolució aquosa]] de la qual, tractada en dissolució d'[[acetat de plom]], produïx un precipitat negre de [[sulfur de plom]].