Canvis

== Història ==

== Història ==

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contengut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restos de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restos de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>