− | Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contengut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref> | + | Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref> |
− | Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contengut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat. | + | Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contingut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat. |
| No és una norma del poder constituent. Fixa les normes bàsica de la Comunitat Autònoma , institucions, competències. I És la norma superior de l'ordenament jurídic en la Comunitat autònoma despuix de la Constitució. | | No és una norma del poder constituent. Fixa les normes bàsica de la Comunitat Autònoma , institucions, competències. I És la norma superior de l'ordenament jurídic en la Comunitat autònoma despuix de la Constitució. |