− | La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials. | + | La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials. |
| Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules. | | Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules. |
− | Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria. | + | Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtenguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria. |