Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  13:16 22 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 18: Llínea 18:  
Fon els seus estudis primaris en l'escola de la Consolació. En l'any [[1942]] fallix son pare, i en sol setze anys, es veu en la tessitura de traure avant a la seua mare i a un germà dos anys menor que ella. En decisió, va prendre les rendes de l'economia familiar. De matí cosir en dos tallers diferents, per a un sastre i una modista; i per les vesprades, montà una chicoteta acadèmia a on ensenyava a llegir i escriure a aquells jóvens que s'anaven a la mili i apenes sabien res.
 
Fon els seus estudis primaris en l'escola de la Consolació. En l'any [[1942]] fallix son pare, i en sol setze anys, es veu en la tessitura de traure avant a la seua mare i a un germà dos anys menor que ella. En decisió, va prendre les rendes de l'economia familiar. De matí cosir en dos tallers diferents, per a un sastre i una modista; i per les vesprades, montà una chicoteta acadèmia a on ensenyava a llegir i escriure a aquells jóvens que s'anaven a la mili i apenes sabien res.
   −
Ademés, va seguir estudiant fins a obtindre el títul de contable i es va traure el diplomat de mecanografia sense tindre màquina d'escriure. La seua filla contava en una entrevista: «La meua mare vivia front a un convent a on tenien una màquina d'escriure, aixina que, a canvi de llavar la roba d'un novici, li permetien utilisar la màquina i va poder traure's el títul». És lo que es dia economia colaborativa en plena posguerra. Una volta obtingut el títul per les nits, als setze anys, ensenyava contabilitat.
+
Ademés, va seguir estudiant fins a obtindre el títul de contable i es va traure el diplomat de mecanografia sense tindre màquina d'escriure. La seua filla contava en una entrevista: «La meua mare vivia front a un convent a on tenien una màquina d'escriure, aixina que, a canvi de llavar la roba d'un novici, li permetien utilisar la màquina i va poder traure's el títul». És lo que es dia economia colaborativa en plena posguerra. Una volta obtengut el títul per les nits, als setze anys, ensenyava contabilitat.
    
En l'any [[1945]], en dèneu anys, va adquirir en traspàs una merceria-drogueria en Vilarreal, i a l'any següent, es va casar en el llaurador Pascual Font Añó, que també l'ajudaria en els treballs de costura i modesteria de la tenda. La pròpia Dolores diria: «En passar revista de cóm vaig iniciar la meua aventura empresarial, dec confessar que mai vaig tindre ocasió de pensar que sería empresària. La realitat és que les difícils circumstàncies que vaig tindre que viure a causa de la Guerra Civil en la meua infància i inici de la meua joventut, varen ser les que em varen fer tindre que començar a mamprendre proyectes des de molt jove…».  
 
En l'any [[1945]], en dèneu anys, va adquirir en traspàs una merceria-drogueria en Vilarreal, i a l'any següent, es va casar en el llaurador Pascual Font Añó, que també l'ajudaria en els treballs de costura i modesteria de la tenda. La pròpia Dolores diria: «En passar revista de cóm vaig iniciar la meua aventura empresarial, dec confessar que mai vaig tindre ocasió de pensar que sería empresària. La realitat és que les difícils circumstàncies que vaig tindre que viure a causa de la Guerra Civil en la meua infància i inici de la meua joventut, varen ser les que em varen fer tindre que començar a mamprendre proyectes des de molt jove…».  
124 534

edicions

Menú de navegació