Canvis

Intentà en sis ocasions ([[1774]]-[[1776]], [[1781]] i quatre en [[1787]]) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del [[feudalisme]]. La [[noblea de toga]] del [[Parlament de París]] i la cort de [[Versalles]] se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de [[1789]], el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá [[Assamblea Nacional]], jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a [[França]]. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes.  

Intentà en sis ocasions ([[1774]]-[[1776]], [[1781]] i quatre en [[1787]]) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del [[feudalisme]]. La [[noblea de toga]] del [[Parlament de París]] i la cort de [[Versalles]] se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de [[1789]], el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá [[Assamblea Nacional]], jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a [[França]]. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes.  

Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detingut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions.

Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions.

A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Austria]] i [[Prússia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traició.

A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Austria]] i [[Prússia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traició.