Canvis

L'arribà del idioma goidèlic a l'Illa de Man aconteix entre els [[sigle IV|sigles IV]] i [[sigle V|V]] d. C. quan invasions de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en l'illa, sustituint esta a una suposta llengua britànica parlà fins a llavors allí.

L'arribà del idioma goidèlic a l'Illa de Man aconteix entre els [[sigle IV|sigles IV]] i [[sigle V|V]] d. C. quan invasions de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en l'illa, sustituint esta a una suposta llengua britànica parlà fins a llavors allí.

En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].

En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].

A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.