Llínea 24: |
Llínea 24: |
| Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions: | | Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions: |
| | | |
− | Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). | + | Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contengut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). |
| Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals. | | Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals. |
| | | |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població. | | Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població. |
| | | |
− | Històricament les democràcies han tingut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris i fins i tot totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes. | + | Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris i fins i tot totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes. |
| | | |
| === Totalitarisme === | | === Totalitarisme === |