| En [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref> | | En [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref> |
− | En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]]. | + | En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]]. |
| Per a enfortir la seua reclamació al tro, despuix de la derrota en [[Almansa]] i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1707]] el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc despuix de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]]. | | Per a enfortir la seua reclamació al tro, despuix de la derrota en [[Almansa]] i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1707]] el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc despuix de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]]. |