Canvis

[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|<center>Mapa de les províncies</center>]]

[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|<center>Mapa de les províncies</center>]]

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen davall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen devall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />

{|

{|

|

|

== Economia ==

== Economia ==

Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu davall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acort en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />  

Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu devall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acort en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />  

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].